16 de març de 2009

Avui és l’últim dia de diari, encara que tinc pensat que continuaré amb el meu bloc. Últimament m’he aficionat a regirar i mirar blocs i estic “enganxada”! L’orientaré a recursos per a infantil, a idees, reflexions, manualitats, cançons... penso que pot estar bé i pot ser una eina molt útil per mi mateixa i també per compartir amb els altres. Sóc la fan número 1 del bloc de mirades. Li he enviat un missatge a l’autora per a que ho sàpiga i per felicitar-la per la fantàstica selecció i el bon criteri que té. M’encanta! He afegit un enllaç en recursos a la web.
En aquest penúltim dia de classe comentaré les quatres exposicions que s’han fet:
1. The red lemon.
2. When I eat.
3. The dinosaurs
4. Orejas de mariposa
Si l’altre dia predominaven els animals, avui hem tingut dues exposicions d’aliments. A mi m’agrada molt utilitzar els aliments per treballar a la classe. Amb ells podem utilitzar tots els sentits: gust, olfacte, tacte, vista, i fins i tot l’oïda!
De la primera exposició m’ha agradat que utilitzessin els cítrics de veritat, i no només la fotografia. L’aprenentatge és més significatiu quan apropes realitats a la classe i quan fas un aprenentatge basat en l’observació i l’experiència. Han treballat molt vocabulari, han utilitzat les cançons, hi ha hagut puzles, seriacions, un picnic... les activitats han estat variades.
L’exposició “When I eat” també tractava d’aliments però adreçat al mercat, la casa i els hàbits. Ha estat bé que fessin un power point com a suport per explicar el conte. Així tothom el podíem veure i llegir. Així l’he pogut entendre, perquè com el meu anglès no és molt bo, el primer conte (the red lemon) no l’he entès gens. Han fet un racó, una gincama, receptes, parar taula, cançons... també ha estat molt variat. Trobo molt adequada la cançó que han fet servir. Repetia molt clarament l’estructura de la pregunta. Jo encara utilitzo com a recurs recórrer a alguna cançó per saber com és l’estructura de la frase o alguna de les regles gramaticals. Encara que també he de dir que alguna cançó m’ha fet alguna mala jugada... Era molt maca l’activitat de parar taula, però jo no ho hagués fet amb un mural, hagués aprofitat el racó de la cuineta i la caseta de la classe per a parar taula. Penso que aquest és un treball conjunt de la mestra i el/la monitor/a del menjador. De vegades, a algunes escoles, el menjador queda separat de la dinàmica de l’escola, i en aquest temps s’han de treballar molts hàbits importants on la tutora s’ha d’implicar.
El tercer grup també ha explicat moltes activitats. Penso que el tema és perfecte per treballar a infantil, no conec a cap nen o nena que no s’interessi pels dinosaures, dracs, etc. Però per una altra banda crec que han fet activitats amb molta lletra i molt complicades per a aquestes edats.
Per finalitzar, m’agradaria felicitar al Julio i a la Marta. Ha estat bé acabar amb una exposició diferent de la resta! Ja només la música del principi, de Macaco, no infantil, ha estat un element que ha trencat amb la resta d’exposicions. El conte que han triat és preciós, les il·lustracions són màgiques i la manera de tractar les diferències entre les persones és divertit i amb un toc romàntic!
Les activitats han estat diferents i participatives: el dictat de dibuixos, qui és?, racó perruqueria, vídeos reals, relació amb altres nens i nenes d’altres cultures, creació de contes... Per cert, aquesta adreça d’internet me la guardo! Està molt bé! És una manera diferent i divertida de crear històries. Em recorda molt als “contes bojos”, recurs que podem trobar a l’xtec.
M’agrada com han tractat les diferències, les pors, la multiculturalitat... i els felicito per la carta final d’acomiadament del projecte, era molt bonica!
Potser no tenien una exposició molt preparada, i això es podria criticar, però penso que han transmès perfectament la idea del projecte, i la pròpia vivència. Vull dir, que hi creuen en aquest projecte, en com l’han preparat i es notava la seva implicació i les seves ganes de dur-ho a terme com a mestres.
Jo també tinc moltes ganes, ja falta poc! Tinc nervis i por, tinc ganes de que arribi però també tinc ganes de que no sigui molt, molt ràpid, encara tinc molt a aprendre, però segur que quan més aprenc serà quan sigui mestra, i qui més m’ensenyaran seran els nens i les nenes.

11 de març de 2009

Continuem amb les exposicions... em sap greu dir-ho però avui ha estat una mica avorrit perquè quatre de les cinc exposicions han estat dels animals. Entenc que aquest és un tema que atrau molt als més petits, però esperava alguna cosa diferent, alguna cosa que fos una mica més original i se sortís d’allò que ja sabem que els hi agrada. A més les activitats eren molt semblants: conte, fitxes, cançons, memory... He de dir, però, que hi ha hagut un grup que ha fet activitats que ningú havia explicat: el joc de l’oca amb vocabulari i moviment, crear paraules a partir de lletres, endevinalles, el picture code... i una cançó molt divertida que penso que l’animació del power pot ser molt motivadora pels alumnes: la cançó de l’Old Macdonald.
Avui els grups també han preparat molt material. I el grup que treballava el zoo ha portat titelles, però penso que l’explicació del conte ha estat poc motivadora. La Núria ha dit que era poc participatiu. Penso que hi ha contes on no cal la participació activa dels nens però que ells poden al·lucinar i estar molt atents i captivats pel conte. Sincerament, jo no l’he acabat d’escoltar, m’he perdut, l’he trobat una mica avorrit i esperava alguna cosa per part de les titelles i no ha passat res. Per a mi el conte és l’eina principal de la mestra, el seu instrument més apreciat. El conte mereix un gran respecte i s’ha d’explicar amb un objectiu i una intenció molt clara, i sempre ha d’anar acompanyat per la màgia i la il·lusió de poder volar a terres llunyanes o poder convertir-te en el protagonista de l’aventura.
Per una altra banda m’agradaria felicitar a l’últim grup. Mai se m’hagués ocorregut fer un projecte a partir dels aniversaris, i m’ha semblat una bona idea. A partir dels aniversaris pots treballar-ho tot: els mesos, les estacions, les matemàtiques, els gustos, les mesures, la multiculturalitat... M’ha agradat molt la idea de conèixer tradicions d’altres països dels aniversaris, també ho podríem fer amb les festes tradicionals.
Està bé acabar amb una festa, oi? I una pinyata, i un pastís... i em quedo amb la frase que han dit que és molt significativa: els projectes són una bona metodologia per atendre a la diversitat, ja que respon als interessos de tots els infants.

9 de març de 2009

Avui he arribat una mica justa a classe. És dilluns, i sempre costa una mica més... però he arribat i estava tot molt ambientat pel grup que li tocava exposar! Hi havia una serp gegant al terra i la pissarra i la taula plena de materials. Els 3 grups que han exposat avui han elaborat diferents materials: targetes, pòsters, dibuixos, capses... A mi m’ha vingut al cap una amiga meva que és mestra tirant-se dels cabells per l’estrès. Jo sempre li dic que tinc moltes ganes de ser mestra, però sobretot per poder portar a terme la meva part més creativa. M’imagino com serà la meva classe, com tindré el racó de les rutines, els aniversaris, el temps... M’encantaria també anar a una escola on m’hagués d’elaborar jo el material, encara que hem vist que hi ha editorials molt bones. Aquesta amiga sempre em diu que no tindré temps per fer res. Diu que ella va començar amb molta il·lusió, com jo, i que ara no té temps per res. Però jo no li faig ni cas, a l’estiu la vaig ajudar a preparar uns coixins pel racó dels contes preciosos, i he vist fotografies de la seva classe i és pur art.
M’agrada veure a les exposicions que hi ha aquesta preocupació per la vessant més artística. Sé que no és la més important, però per a mi té molta força.
També he de dir que està canviant la nostra manera de preparar unitats didàctiques i projectes. Els grups d’avui han tingut present la diversitat en les seves programacions. Els primers amb el conte i la nena amb cadira de rodes o l’Elmer. El tercer grup amb el menjar de diferents països... És difícil trobar materials ja elaborats per a parlar i treballar la diversitat, però existeixen, i s’han de tenir en compte. El segon grup també ha treballat la multiculturalitat ja que ha apropat un conte tradicional del país de la llengua a treballar, i això m’ha semblat molt interessant. Ha estat una manera molt bé pensada d’apropar llengua i cultura.
Per cert, quina mala passada quan he sortit a participar en l’activitat dels animals i no sabia dir cap animal en anglès! Això em sap greu. Tants anys estudiant anglès i després no et surt una paraula tan fàcil com ànec! Quina vergonya!
Bé, per acabar m’agradaria dir que m’ha agradat molt la idea de la flor per fer l’autoavaluació dels nens i les nenes. Com ja vaig dir quan varem exposar el treball trobo que és molt important fer una avaluació dels continguts, però també de les seves vivències. Penso que és important saber quin nen no s’ho passa bé cantant, o a qui no li agrada treballar en petit grup... vull dir, que és important conèixer com s’han sentit al llarg de tot el procés per poder millorar en els posteriors projectes. La idea de la flor l’he trobat molt bonica i molt visual. Aquesta me l’apunto!
Res més, felicito a les meves companyes per la feina feta, han estat projectes molt complerts.
I la Núria ha donat el seu “toque” final d’idees per a treballar la llengua: conte amb paraules amb grec, conte a moltes veus, sandwich story creative, two history one fiction.
Res més, només m’agradaria afegir per un comentari que s’ha fet a classe que és important que ajudem i deixem fer volar la imaginació dels més petits. La màgia és important i no els hem de fer creure coses estranyes, però hem de deixar que la seva innocència tingui lloc i creguin en coses fantàstiques. M’encantaria tornar a tenir 4 anys per creure incondicionalment en les fades i els follets!

5 de març de 2009

Ahir a la nit vaig anar al cine a veure Slumdog Millionaire, i em semblava prou important i interessant per parlar-ne avui.
La pel•lícula rodada a la Índia explica la històra d’un noi pobre que participa en un concurs de la televisió anomenat “quién quiere ser millonario?”. El presentador no entén com pot encertar totes les preguntes i se l’emporten a comissaria per torturar-lo i esbrinar quina mena de trampa ha fet servir. En la comissaria Jamal explica com sap totes les preguntes i és que cada una de les respostes està relacionada amb alguna experiència personal.
M’ha encantat la pel•lícula, la recomano a tothom. Hi ha hagut moments molt durs, sobretot quan repassa la seva vida de la infància. Fa anys que vull anar la Índia, és un país que m’atrau molt i ara en tinc més ganes. Però em mirava als nens i pensava que quina vida més dura porten. No estic acostumada a veure aquesta classe de pobresa, i la veritat és que no sé si estic preparada per conviure amb ella. Veia als nens mendicant, tirats pel terra, bruts, amb gana, robant... i se’m trencava el cor...
Però bé, no volia parlar dels sentiments que m’ha transmès. M’agradaria intentar explicar perquè penso que la Núria avui ha utilitzat aquesta pel•lícula per parlar de les competències.
Pel que jo entenc el Jamal ha fet un aprenentatge totalment significatiu. Sap les respostes del programa perquè totes elles tenen a veure amb una situació viscuda per la pròpia persona. Situacions viscudes amb molta implicació per part del personatge. Aquests aprenentatges significatius són els que duren per a tota la vida. Quan una persona relaciona allò que ja sap amb el que està aprenent, és quan hi ha un procés d’ensenyament – aprenentatge positiu.
El Jamal és un noi competent, en el sentit que sap utilitzar els pocs recursos que té. La seva experiència personal l’ha omplert de continguts, però també li ha fet veure la manera de solucionar problemes o intuir el que pot ser.
Penso que és una pel•lícula que hauria de tornar a mirar per fer un anàlisi millor, i és que passen tantes coses que podríem estar parlant un dia sencer.

4 de març de 2009

Avui estic molt contenta! L’Amanda, l’Anna i jo hem fet l’exposició del nostre projecte. Penso que ens ha anat molt bé. La veritat és que les 3 estem contentes del nostre disseny, del conte triat, de com hem treballat juntes i del resultat final. M’alegro de que la Núria ho hagi valorat positivament.
Em sap greu, per una altra banda, que no he estat gaire atenta a les altres exposicions. Estava molt nerviosa al començament de la classe, tenia moltes ganes d’exposar, de compartir-ho amb els altres, i això ha fet que no pogués casi ni escoltar a les altres explicacions, i em sap molt greu. Pel poc que he observat, he de dir que el power point que ha preparat el primer grup de Lolly the froggy ha estat genial! Era divertit, les imatges molt ben trobades i la interacció ideal pels més petits. Sempre m’han agradat les noves tecnologies i penso que es poden fer meravelles en l’educació.
De l’exposició del segon grup he de dir que he trobat el conte molt adequat pels més petits. I’m too big és una història molt maca d’un elefant i una girafa molt entranyable i que penso que pot donar molt de si per a treballar amb els més petits. Diria que el vocabulari, fins i tot, seria el menys important, perquè es podria fer un treball de valors extraordinari.
M’ha agradat que la Núria parlés de les estratègies. Penso que nosaltres en el nostre treball hem anat molt bé encaminades. Hem utilitzat el conte, la cançó, jocs, moviment, targetes... Tinc tantes ganes de ser mestra! Tinc ganes de preparar mil projectes i unitats, però sobretot de portar-les a terme. Quan vaig estar de pràctiques vaig fer la unitat didàctica del Japó. A la mestra- tutora de pràctiques li va encantar i em va deixar fer-la sencera amb els nens i les nenes. Els primers dies tot era nervis, però em van acollir de tal manera i gaudien tant en les activitats, que em sentia la dóna més feliç del món. Com avui, que estic contenta de que tot hagi sortit tan bé!

2 de març de 2009

Avui han començat les exposicions...
Hem començat per la caputxeta vermella. Crec que estaven una mica nervioses, però és normal, sempre et poses una mica nerviós quan saps que t'estan avaluant i que tothom t'està mirant... amb els nens i les nenes és molt més fàcil. Penso que ha estat divertit que s'hagin disfressat, donva un toc de color i de motivació. Han pensat activitats molt variades com una festa, sortides, cançons, un terrari, els colors... i activitats molt experimentals. M'ha costat una mica, però, seguir el fil i la connexió entre aquestes activitats.
Després un altre grup ha basat el seu projecte en la multiculturalitat. Estic d'acord amb la Núria que sempre caiem amb els tòpics. És molt difícil tractar un tema tan abstracte amb els més petits, o per mi ho resulta. Em fa por i m'angoixa fer-ho malament. Aquest projecte no l'he entés gaire. No sé ni a quina edat anava dirigit i les activitats m'han semblat una mica difícils.
Per últim la rinxols d'or. Han fet l'activitat de la parts del cos que als nens sempre els hi agrada, i això de posar gomets i participar segur que els hi agradaria. En aquesta exposició també m'he perdut una mica.
No sé si he estat jo, o en general les exposicions no m'han descobert res nou. Esperava sentir els contes i trobar més properes les activitats. El que si que he de dir és que m'ha encantat el conte que han preparat d'espuma el grup de la multiculturalitat. Era molt atractiu!

Per finalitzar hem fet el dictat cooperatiu (There was an old lady). Recordo en un casal d'estiu que vaig treballar en una acadèmica d'idiomes, que vàrem anar al parc a jugar a aquest joc. Va ser molt divertit. No només haviem de fer el dictat, també haviem de trobar a la persona que tenia el dictat, que estava amagada pel parc. Va ser difícil, però molt divertit!

25 de febrer de 2009

Avui hem estat parlant dels recursos a l’aula. Porto uns dies indagant i la veritat és que a la xarxa hi ha infinits recursos. A mi m’agrada molt la plàstica i he trobat uns blocs de mestres genials! Els he posat en recursos a la web, i fa dies que me’ls miro cada dia unes hores, estic totalment enganxada! Són: mirades i fem manuals. Li dic a tothom que se’ls miri, i és que són impressionants!
La Núria ens ha parlat del nicenet, després m’ho miraré! Segur que trobo coses tan bones com les que he descobert. Ara és impossible amb la feina que tinc, però tinc ganes de fer el meu propi bloc de recursos per compartir amb els altres!
Per una altra banda hem tingut la visita d’una altra editorial, l’editorial MacMillan. Tenen uns materials molt interessants, i l’exposició també ha estat força dinàmica. L’Ignasi ens ha fet fer una llista dels criteris que hauríem de seguir quan fóssim mestres per triar un llibre. Després ha dit els seus i hem coincidit en molts, només m’havia oblidat la guia didàctica del professor. No hi he pensat, però després de que ho digués ell si que m’ha semblat prou important. De vegades quan elaborem projectes o unitats didàctiques ho donem tot per fet o per sabut, i no ha de ser així, hem d’oferir bones explicacions per a que es dugui a terme exitosament.
Aquesta editorial també contempla les intel•ligències múltiples i l’aprenentatge per diferents sentits. Ha portat molts materials diferents que contemplen el sentit auditiu, visual o kinestesic. Hi havia la titella, el conte, les targetes, el cd, el restaurant, cançons, jocs...
A mi com a mestra m’agradaria molt elaborar els meus propis materials, però suposo que el temps no és infinit i que has de tenir recursos ja fets. El tom, la Eli, el Cheeky i el lleó eren molt divertits, i segur que als més petits els hi agrada molt! Serà difícil triar una editorial!!!!
Només dir, per acabar, que em sorprenc de mi mateixa de tot el que arribo a entendre en anglès!

23 de febrer de 2009

Avui hem treballat un conte sobre un nen, unes mestres i la creativitat. Aquí hi ha l’enllaç al conte:

http://www.educarueca.org/spip.php?article250
Hem llegit el conte i l’Amanda, la Mireia, l’Anna i jo hem sortit a llegir-ho per a tota la classe.
Jo ja coneixia aquest conte, l’havíem treballat en una altra assignatura. És un conte molt senzill però que deixa lloc a la reflexió. Com a mestres hem de ser conscients del que podem influir als nostres alumnes. La nostra manera de fer i de dir recau sobre aquests nens innocents que es deixen a les nostres mans. Som un model a seguir i a imitar, i les nostres accions repercuteixen en el seu procés (el dels alumnes) de desenvolupament com a persones.
Hem analitzat el conte i hem arribat a la conclusió de que la primera mestra no dóna lloc a la creativitat. Però una altra cosa important és que no podrà fer un bon procés d’avaluació dels seus alumnes, perquè mai podrà saber què saben fer. En canvi la segona mestra si que deixa lliure la creació del nen. Ella vol saber què saben, com es desenvolupen i com treballen.
El nen és un nen amb moltes ganes de fer. És entusiasta, creatiu, participatiu, imaginatiu... però l’hàbit que l’inculca la primera mestra fa que vagi perdent la iniciativa i no sàpiga fer res per ell mateix, acaba necessitant les instruccions per a poder fer qualsevol cosa.
Aquest conte m’ha semblat una bona manera per introduir posteriorment el tema de les competències. Els mestres hem d’aconseguir que els nostres alumnes siguin competents, i això es treballa a partir de les capacitats. Hem de donar recursos als nostres alumnes per a que després ells els puguin desenvolupar i utilitzar a la seva manera. Han de saber aprofitar un coneixement per a la seva utilitat en altres àmbits. Els alumnes han d’aprendre a aprendre, han d’anar progressant, formant-se ells mateixos.
La Núria ens ha fet una pregunta molt senzilla però que a mi m’està costant donar resposta: Com volem que sigui l’alumne ideal?
Per a mi l’alumne ideal ha de ser aquell que et plantegi reptes constantment. Aquell que tingui ganes d’aprendre, que es plantegi dubtes, qüestions, reflexions... Vull alumnes que tinguin ganes de conèixer i canviar el món. M’agradaria que tingués gust per la plàstica i l’art, i que utilitzes tots els seus sentits per a crear coses noves.M’agradaria un alumne compromès amb ell mateix, amb mi i amb els seus companys. M’agradaria un alumne que em mirés amb ulls desperts, que tingués una bona relació amb mi i que valorés totes aquelles petites coses importants.

18 de febrer de 2009

El warm up d’avui no ha estat gaire dinàmic, es tractava d’omplir una graella per avaluar a la Núria. M’agrada que no tingui por a l’avaluació, vol dir que hi creu en el sistema d’avaluació que ens ha explicat avui. Per a mi l’avaluació ha de servir per revisar el que es fa, per comprovar si els objectius, les metodologies i les estratègies han estat adequades i es corresponen amb els resultats. L’avaluació ha de ser un procés continu, des de l’inici fins al final per anar aprenent, observant i adaptant tota la tasca educativa, també la tasca del mestra. L’avaluació ha de servir per aprendre de l’error i de l’èxit. I com a mestres no hem de tenir por a que els nostres alumnes ens avaluïn. Suposo que de vegades és difícil acceptar les crítiques, però si volem millorar la nostra professió les haurem de sentir.
M’ha agradat la idea que la Núria ens ha exposat en el power point: Avaluar suposa implicació. És important que tothom s’impliqui en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Com a mestra m’agradaria participar en una classe on fossin molt curiosos, i em fessin plantejar dubtes. Recordo una amiga que és mestra i va fer un projecte amb els seus nens de la classe de P3 que es deia la classe dels peixos. Els nens i nenes volien saber moltes coses dels peixos, coses que suposo em vaig preguntar quan era nena però ara ja no m’ho pregunto. Penso que és perquè els nens miren amb aquells ulls que ja no tenim els adults. Preguntaven com oloraven els peixos, o si els hi entrava aigua en els ulls, de quin color veien... estaria bé averiguar-ho, oi? Jo tinc ganes d’això, de que aconsegueixi que torni a tenir ulls de nena. Penso que els nens i les nenes ens poden ensenyar moltes coses, estan plens de sabiesa i tenen valors molt importants. Jo també vull ser un bon model per ells, però pateixo ara que ja està tan a prop això de ser mestra.
Amb els nens d’infantil no es pot fer un dossier personal per recollir l’avaluació, però a mi m’agrada molt fer murals gegants, on es poder representar tot allò que hem anat fent, o m’agrada molt la conversa, o l’avaluació amb gomets o cares contentes i tristes. Hem d’escoltar la seva veu, saber què els hi agrada, què han aprés i quina és la manera els hi agrada aprendre.
En el cas de la llengua estrangera ens serà molt útil per motivar als nostres nens i nenes les cançons, els jocs, el moviment... i suposo que el més important és que tinguin contacte amb la realitat, que sigui un aprenentatge significatiu.
M’ha agradat llegir aquelles frases de la gent de l’Escola Oficial d’Idiomes. He pensat en la meva mare. A ella li agraden molt les llengües. Parla català i castellà perfecte. Si anem l’estiu a Galícia, ella parla gallec, i si anem al Sud, se li enganxa l’entonació andalusa... l’altre dia em deia que ella ja sabia anglès! Jo li vaig preguntar: T’has apuntat a un curs i no ens ho has dit? I ella em va dir: no, però ja sé parlar en anglès! La meva mare treballa en una carnisseria d’un supermercat al C/Avinyó, allà hi van a comprar molts estrangers. Ma mare volia fer-se entendre, i a fet tot el possible per memoritzar paraules que ella necessita: pernil, carn, prim, gruixut, quan val, els números... Ha anat preguntant als estrangers i l’altre dia varem estar fent un repàs, i si que sap, si! En canvi jo, si algú em pregunta si sé anglès, dic que no, que només una mica, porto estudiant molts anys, així que per ma mare són anglesa experta, però jo no ho veig clar, encara em queda molt! Ma mare no té por, i jo una mica, suposo que és aquesta la que no em deixa avançar!

16 de febrer de 2009

L’ice-braker d’avui tracta de la família. Com ja varem veure en un altre dia, la Núria ens va mostrar el recurs del Family book per tractar les diferents famílies. És cert que costa trobar recursos que tractin tan obertament el concepte nou de família, en gairebé tots els contes apareix el pare, la mare i els germanets. És important treballar el concepte de família amb els nostres alumnes, és el principal nucli d’afectivitat i relació, després està l’escola. Penso que és molt important el vincle família-escola i la col·laboració i respecte mutu entre les dos. La confiança és un element clau perquè les coses funcionin bé. Família i escola han d’anar agafades de la mà, ja que segueixen un mateix fi: l’educació i el desenvolupament dels nens i les nenes.
A l’escola on treballava utilitzaven un recurs molt maco que era El Llibre viatger. Cada cap de setmana un nen o nena de la classe s’emportava el llibre a casa i preparava 2 fulls amb fotos i lletres presentant a la seva família i què és el que els hi agrada fer junts. Era un llibre molt maco, semblava una competició entre els pares i mares per veure a qui li quedava millor... però he de reconèixer que era un treball preciós i molt interessant. Els nens i nenes se sentien orgullosos, volien tenir el llibre i explicar a tothom què feien tots plegats. Però passava una cosa curiosa, i és que les famílies de pares i mares separats no reflectien la veritat, potser sentien pudor de fer-ho, no ho sé, però moltes famílies amagaven la seva realitat. És important treballar el concepte de família amb els nens i les nenes, però també amb els propis pares.
És difícil trencar amb els estereotips de família ideal, com tots els estereotips en general. Avui hem parlat de les joguines a partir del vídeo que varem veure el dia anterior. L’Anna i jo hem pensat que per treballar el consumisme podríem fer un taller de construcció de joguines perquè els infants coneguin les possibilitats de passar-ho bé amb un joc creat per ells. També portar jocs del món perquè sàpiguen que hi ha molts tipus de jocs i joguines i per treballar la multiculturalitat. Pensàvem que es podria fer la setmana solidària i recollir joguines per a hospitals o nens i nenes que no en tinguin.
La Núria ha parlat de trencar l’estereotip de les joguines per nens i nenes. Jo penso que els nens i les nenes juguen al que els hi agrada, però que es poden sentir avergonyits si no estan jugant al que “els hi toca”. Són jutjats pels altres dient: això és de nena, o això és de nen. I s’ha de treballar a l’escola i a casa. Penso que és important implicar a la família, de vegades són els pares els que senten o opinen que aquella joguina no és adient per un estereotip. A l’escola que vaig estar fent pràctiques a l’hora dels racons era molt divertit. Els infants gaudien jugant en els diferents racons i com tothom havia de passar per tots els racons, tots els nens i nenes jugaven amb totes les joguines: puzles, animals, cotxes, la cuineta, el mercat... i no hi havia diferències de sexe. Un dia va ser molt curiós que després dels racons va haver-hi la conversa. Els que havien estat a la cuineta explicaven a què havien jugat. Havien fet de mames, papes i gos. Les mames cuinaven i els papes miraven la tele! La tutora es va quedar sorpresa perquè hi havia un nen que el seu pare és qui més s’encarrega de les feines de la casa perquè la mare passava molt temps fora, però en canvi el nen sentia fermament que les mames cuinen i netegen i els pares miren el diari i la tele. No és curiós?
M’agradaria fer un treball d’observació amb els meus alumnes en un futur, crec que em sorprendrien els resultats!
Avui la Núria ens ha dit la data del treball, ens toca molt aviat! Tinc ganes, ja el tenim enllestit, ens falta acabar d’arrodonir l’avaluació, i fer la conclusió final. Penso que ens ha quedat un projecte força complet, estic contenta.

11 de febrer de 2009

Avui una altra manera de trobar company de treball! És la mateixa idea que el que ja hem fet abans de Find someone who... i aquesta vegada ha estat per peça de roba, un somni similar i una pel·lícula. Jo he trobat a l’Anna. Les dues portàvem texans, volem acabar la carrera exitosament i ser mestres, i hem vist al cine “siete almas”.M’agrada treballar amb l’Anna, i m’ha agradat aquesta idea de no només trobar algú per un aspecte físic o material, sinó per un somni. Els somnis s’han de compartir amb els altres!
Hem fet una activitat per motivar a llegir contes. Als més petits els hi agrada molt els contes explicats per la mestra, però això s’ha de traspassar a la lectura. Em sembla interessant això de fer la mímica, és molt divertit. Quan sigui mestra vull tenir un racó de biblioteca a l’aula preciós, amb coixins, els llibres endreçats amb un sistema que tothom l’entengui, amb contes innovadors, amb un prestatge diferent amb el conte del mes... i m’agradaria implicar a les famílies a que vinguessin a explicar contes. M’agradaria convidar als avis dels nens per a explicar contes, i després podríem fer dibuixos o fins i tot inventar algun conte.
Hem de donar exemple, som un model a seguir i no ho hem d’oblidar. Si els nens i les nenes veuen com a casa els seus pares llegeixen, ells també voldran llegir. Si veuen que la mestra llegeix molts contes, o que sap moltes històries, ells també les voldran saber.
Hem vist un vídeo que parlava sobre el consumisme infantil. La veritat és que és un tema que com persones i com a mestres ens ha de preocupar. Estem en una societat on només importa la quantitat. Sempre volem més, i més gran. Com a futura mestra he de tenir el repte de treballar amb els meus alumnes el consumisme, i el que és més important, la felicitat de les petites coses. Penso que la millor manera de transmetre aquests valors és fent-ho. Com ja he dit moltes vegades som un model a seguir, i si les conductes i valors que ells observen són les correctes, els nostres alumnes o els nostres fills també ho faran. D’aquest tema ja parlarem més endavant, avui m’agradaria centrar-me en la visita de la Judith Gonzalez i els seus companys de l’Editorial Cambridge.
M’agradaria felicitat a la Judith per la seva implicació, força, i el seu punt de teatre motivador. M’ha encantat! Ha aconseguit en uns segons que estiguéssim tots molt atents al que ens havia d’explicar, i no només perquè ho fes en anglès sinó perquè ha posat una dosi teatral i un somriure que ens captivat a tots.
De vegades no veus molt la relació de les editorial amb el que vols fer a classe. Jo això ho pensava quan vaig estar a una escola a la classe de P3. L’editorial proposava un munt d’activitats dels colors, i els nens i les nenes ja sabien de sobres els colors... de vegades les editorials no s’apropen a les realitats de les aules. Però avui la Judith li ha donat una essència especial a la seva editorial. Hi havia cançons, jocs, gestos, còmics... Proposava activitats molt participatives, jo he sortit a fer un tren i m’ho he passat genial. M’ha agradat diferents idees que ha dit, com per exemple utilitzar màscares per a aquells que són més tímids... jo a l’esplai utilitzava les titelles i anava molt bé per a aquells nens que necessitaven una empenta en algun moment.
Ha estat molt interessant les aportacions que ha fet sobre la diversitat. Tots som diferents, ja hem treballat les intel·ligències múltiples en altres assignatures, però mai havíem parlat de les diferències sensorials. Hem fet el VAKOG game (Visual-Auditiu-Kinestesic-olfacte-gust). Ha estat bé aquest joc, demostra realment que cadascú percep més per uns sentits que per uns altres. A mi m’ha sortit que sóc kinestesica amb 6 punts, però amb 4 punts tenia visual, auditiu i olfacte. Jo sempre he pensat que soc bastant olfactiva i auditiva, però mira per on, he descobert la kinestesia que no coneixia.
Hem de tenir en compte tots aquests detalls per poder atendre a cada nen i nena de la nostra classe. Hem d’intentar fer activitats que combinin diferents sentits. És com la manera d’aprendre, hi ha persones més memorístiques, altres més experimentals... hem d’atendre a la diversitat. Penso que serà difícil, i que s’han de tenir en compte moltes coses, espero aprendre molt i estar preparada per poder atendre a tots els meus alumnes. Penso que un professor pot canviar la vida d’un alumne i s’ha de tenir molt en compte.
La Judith ens ha aconsellat que quan siguem mestres hem de tenir en compte tot això i em quedo amb “spice up your classes”, explicar històries, anècdotes, fer jocs, facilitat el moviment, fer cançons i gaudir, i tot això ho hem fet amb ella avui al matí.

2,4 i 9 de febrer de 2009

Aquests dies he estat de pràctiques a una escola de P4 portant a terme una unitat didàctica del Japó. Per desgràcia no fan aprenentatge de llengua estrangera i no he pogut observar cap metodologia ni estratègia. En aquesta escola començaven l'aprenentatge de la llengua estrangera a partir de p5, però estaven treballant un projecte per al curs següent que consistia en la llengua estrangera des de P3.
He mirat els apunts d'altres companys a la classe i aquests dies m'he perdut bastantes coses... em sap greu, però les pràctiques també són molt importants per nosaltres.
He vist que s'ha parlat de multiculturalitat, d'interessos dels alumnes, de l'aprenentatge de la nova llengua, dels projectes... però crec que són uns temes que anem tractant en totes les sessions i també en altres assignatures.
El que més greu en sap és haver-me perdut les exposicions dels companys i les companyes de l'activitat "Little fish". A continuació presento la que vaig preparar amb l'Anna Riera, crec que ens va quedar força bé!

‘Why little Fish Have White Lips’

N: narrador; LF: little fish; KF: king of the river
N: Once upon a time there was a little fish. The little fish lived in a big river, but he was
sad. Do you know why? Because his body was white.
LF: The bodies of all the other fish are of different colours. They are beautiful. I want
to be beautiful.
N: So the little fish went to see the king of the river. He swam and swam and swam.
KF: Who’s there?
LF: It’s me, the little fish.
KF: What do you want little fish?
LF: My body is white. Please, make my body of different colours.
KF: Hmm, humm. What colours do you want?
LF: Please, make my body blue.
KF: Alright. Your body is blue now.
LF: Please, make my tail yellow.
KF: Alright. Your tail is yellow now.
LF: Please, make my fins green.
KF: Alright. Your fins are green now.
LF: Please, make my face orange.
KF: Alright. Your face is orange now.
LF: And make my lips red.
KF: No. You didn’t say ‘please’ so I won’t make your lips red.
N: The little fish has white lips, but he’s very happy. His body has different colours.
He’s beautiful now.


DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
A partir del conte “Why little Fish Have White Lips” treballarem el vocabulari de les parts d’un peix i els colors.
Les estratègies que farem servir serà la dramatització del conte, la repetició de les estructures principals, la discriminació dels colors i la identificació de les parts del peix.
La metodologia serà la repetició, el joc, la memorització i repetir estructures del diàleg.
L’objectiu de l’activitat és identificar les parts del peix i els colors. Ho farem a través d’unes targetes i un joc. Cada targeta tindrà dibuixada una part del peix i com es diu en anglès o un color i el seu nom en anglès. Aquestes targetes seran un suport per conèixer, identificar i memoritzar el nou vocabulari de la llengua anglesa. I també formaran part del joc.
En petits grups es triarà un protagonista que anirà variant. Aquest obtindrà una samarreta blanca, unes aletes blanques i una cua també blanca. Serà el “Little fish”, i es posarà al mig de la rotllana. Haurà d’agafar dues targetes(una de la part del peix i una altra del color), i li haurà de dir a algú de la rotllana: (name), please make my _________ ___________. I el nen o nena a qui li digui haurà d’agafar un gomet del color corresponent i enganxar-li en la part indicada.

28 de gener de 2009

Avui l'ice-breaker m’ha semblat molt interessant per portar-ho a terme a la classe amb els alumnes. Havíem de fer parelles i ha estat a sort. Cadascú tenia un tros d’una frase. A mi m’ha tocat: Christmas is on – i havia de trobar a la persona que tenia la segona part de la frase, que ha esta la Isa amb qui no havia parlat mai. Ella tenia: the 25th of December.
Trobo que de vegades amb els més petits és difícil fer grups. Depèn de la tasca que hagin de fer en petit grup, pots crear grups homogenis o heterogenis. Penso que s’han d’utilitzar els dos tipus de grup perquè les 2 estratègies tenen coses positives, i també negatives, així que està bé alternar. Però aquesta dinàmica m’ha semblat interessant quan vols fer grups o parelles a sorts i no saps com fer-ho. Amb els més petits podríem fer formes iguals, peces de puzle que han d’encaixar, animals, colors.... i podríem fer grups de 2, de 3, de 4... depèn del que volem aconseguir.
Nosaltres ho hem fet de 2 en 2 per comentar i reflexionar sobre com aprenen els nens i les nenes la llengua estrangera. És important que cadascú reflexioni sobre aquest tema i sobre tot allò que volem ensenyar. Si reflexionem, podrem adreçar la nostra pràctica educativa en la direcció més adequada.
El problema és que hi ha moltes teories i moltes maneres de veure les coses. Ens queda molt per estudiar... Hi ha teories que diuen que els nens i nenes poden aprendre la llengua estrangera des de ben petits. A psicomotricitat, el curs passat, ens van dir que un nen fins els 3 anys pot emetre diferents sons, ja que aprenen per imitació i poden imitar la fonètica. Però d’altres teories, i com ens deia la Núria, a partir dels 7 anys és quan millor aprenen una llengua estrangera ja que ja han assolit la llengua materna. Aquesta afirmació la deixo per a investigar sobre aquest tema per més endavant, perquè no sé per quina de les dues opcions decidir-me.
Avui hem participat molt a classe, ha estat activa, i hi havia moltes opinions sobre aquest tema. A mi m’agradaria deixar escrit que no estic d’acord amb la afirmació de que és necessari conèixer la cultura dels països de parlar anglesa per parlar bé la llengua. Penso que depèn d’altres factors més que de conèixer la cultura. Per suposat trobo ideal que es conegui la cultura, però penso que és més important estar obert, tenir facilitat de llengües, una bona oïda... conèixer la cultura és un més a més, però no penso que sigui indispensable. Seria fantàstic passar uns mesos a Londres, segur que aprendríem molt anglès, però no per conèixer la cultura, sinó per practicar molt, sentir com parlen, moure’t en el seu entorn...
També m’agradaria comentar que se m’ha presentat un dilema amb la frase: és més fàcil parlar que entendre una llengua estrangera. Si parlo de la meva pròpia experiència puc dir que jo m’atreveixo a parlotejar anglès. He estat a Londres 5 vegades, però han estat viatges de curta durada. He anat a comprar, he reservat una habitació per telèfon... però jo ho sabia dir tot, i si m’esperava la resposta els entenia, però quan em deien alguna cosa inesperada, no entenia res. A l’institut el que més em costava era el listening, per tant, jo diria que és més fàcil parlar que escoltar. Però si penso en el meu pare diria el contrari. Ell és de família gallega i fa molts anys que viu aquí. Entén perfectament el català, mira tv3, etc. Però no diu una frase sencera en català, per tant en el seu cas diria que és més fàcil aprendre a escoltar que a parlar. Així que una altra reflexió pel futur, no sé per què decidir-me.
I per acabar m’agradaria dir que penso que l’aprenentatge d’una llengua estrangera si que s’assembla a l’aprenentatge d’altres disciplines. Has d’entendre, practicar... i les metodologies poden ser semblants: cançons, contes, representacions.... m’agrada l’aprenentatge globalitzat, i dins d’aquest global, també entren les llengües estrangeres.
També m’agradaria dir que avui m’ha sabut greu no poder fer l’activitat que havíem preparat l’Anna i jo del peix. Sé que la Núria ha aprofitat la conversa i que no es podia tallar, com ja he dit abans estava molt interessant. Però jo marxo de pràctiques aquesta setmana, em perdré les exposicions dels altres companys i hem fet un esforç per tenir-ho preparat per avui. Res més, em sap greu, encara que ho entenc i no estic enfadada.

26 de gener de 2009

L’ice-breaker d’avui ha estat amb la mateixa línia que el joc de busca algú que... La veritat és que a les 8 del matí ens consta una mica, però és interessant començar així la classe. Ajuda a parlar amb els que tens al costat i potser no et dius res perquè a classe estàs pel temari i quan acaba marxes al bar amb els amics...
M’agrada quan la Núria ens parla de la professió de ser mestra. Jo en tinc moltes ganes. De fet, aquest curs, estic anant bastant estressada amb tantes assignatures de segon i tercer, però és que tinc ganes de que arribi el setembre i començar a provar, a aprendre, a inventar activitats, a conèixer nens i nenes... La Núria ens ha parlat de que hem d’estar preparats pel canvi i renovant-nos contínuament. La veritat és que em sento una mica disgustada amb la Universitat. Aquest cap de setmana hem estat amb uns amics que tenen 2 fills que van a una escola pública de Badalona. La Marina, de 2n, ens explicava que feia “ambients” i el germà petit “espais” i que no eren “racons”. M’ha sorprès estar a la universitat i no conèixer aquestes metodologies, m’ha sabut greu. Jo tinc moltes ganes de saber, de conèixer diferents experiències. Vaig fer l’assignatura de Projectes i Racons i em va encantar, i pensava que era una metodologia molt innovadora o que a moltes escoles no es fa. Però parlant amb les meves companyes de Pràcticum, en moltes escoles ja es treballa així, i d’altres maneres que no ens ha explicat ningú. L’any passat varem fer Noves Tecnologies, però no sabem com és i com funciona una pissarra digital... No entenc res!
Sé que m’hauré de formar, i ho vull fer! Vaig fer pedagogia, ara magisteri infantil, però també he fet el curs de monitors, el de directors, curs de ludoteques, de com deixar de fer reunions avorrides, cartró-pedra... De vegades penso que tinc un defecte, i és que m’agrada provar una mica de tot, m’agraden moltes coses. Ho veia com un defecte perquè no em veia mai com a especialista de res... Però ara, des de que estudio Magisteri, ho veig com un aspecte positiu, i és que voldré fer molts cursos i aprendre moltes coses. Vull fer: fotografia, photoshop, conta contes, titelles, manualitats, ... i tinc ganes de ser mestra per no quedar-me sense plaça als cursos que fan a Rosa Sensat a l’estiu! Porto 2 anys volent fent cursos allà, però els mestres tenen abans el període d’inscripció i s’agafen els que més m’agraden!!!
Torno a la classe d’avui... Hem estat parlant del Diari i del Projecte. La veritat és que la idea del diari m’agrada, i penso que fer-ho en un blog té molts avantatges! És un espai meu i a la meva manera! Estic recopilant molta informació d’activitats que podré fer més endavant, quan sigui MESTRA. I estic descobrint molts recursos que estan lligats amb la xarxa i serà com el meu centre de recursos personal. Per una altra banda, m’agradaria més fer un altre tipus de diari. Això d’escriure cada dia no em motiva gaire, hi ha dies que no sé què posar... penso que amb la meva forma de fer i de ser, hauria d’anar escrivint per fets o per coses que m’impacten. Potser un dia tinc mil coses que explicar i dies que he estat tan cansada que no he pogut treure profit.
Per exemple, avui si que m’ha agradat molt la classe. Ha estat molt ràpid, però la Núria ens ha fet una passada per diferents estratègies per treballar la Comprensió Oral, i hi ha 1000! Hi ha moltes maneres diferents per a treballar la comprensió oral: dibuixar, identificar, fer endevinalles, ordenar coses... La Núria ha dit moltes, però jo afegiria també seqüenciar les parts d’un conte, reproduir-lo i fer teatre! M’encanta treballar amb els contes, estan plens de màgia i carregats de continguts que pots treballar didàcticament. La comprensió oral és molt important, i no només per la llengua, també per les matemàtiques. Moltes vegades pensem que un nen no sap sumar, o restar davant d’un problema, i el que li passa és que no el comprèn. La comprensió oral o escrita és la base d’un bon procés d’ensenyament - aprenentatge. La meva germana llegia molt ràpid i tothom estava molt content, però després li preguntaves que t’expliqués allò que havia llegit, i no sabia, només hi veia lletres i paraules en línia. De vegades se saltava una línia i no s’adonava!
Ai, per cert, m’oblidava! Avui hem fet el test de les metodologies i m’ha anat molt bé! Si he de ser sincera m’havia oblidat de que avui fèiem el test, però ho tenia tot al cap!!!!

21 de gener de 2009

WARM UP! (escalfar motors!)
Avui hem fet una activitat per a treballar la multiculturalitat. Ens havíem d’aixecar i passejar per la classe en busca d’un nom que ens cridés l’atenció per alguna cosa, jo he triat: FELICITY!
La Núria ens ha posat una música molt maca i hem començat a escriure una història amb el nostre personatge, més endavant, ha canviat a una música més moguda. La meva història ha estat aquesta:
La Felicity és una nena de 9 anys. Té el cabell rinxolat i pèl-roig, pigues al nas i a les galtes, els ulls marrons i sempre li acompanya un peix, és la seva mascota.
A la Felicity li agrada anar en bici, agafar bitxos que després alimenta, banyar-se al riu, mirar la gent que es casa a les esglèsies i anar tot l’estiu a casa de l’àvia a la muntanya.
Allà té un gran amic, un amic al qui no oblidarà mai i li pot confensar tots els seus secrets. Juguen a bales, somien que són pirates i volen visitar la casa abandonada, que diuen que està encantada.
Ha estat divertit, i era curiós imaginar-se la vida d’altres persones. És una dinàmica interessant. Imagino que com a mestra em serà molt útil. Crec que buscaré imatges de nens i nenes de tot el món. Cada nen/a podria agafar la que més li cridés l’atenció, i posar-li un nom, on viu, amb qui i a què li agrada jugar. Penso que els nens i nenes han de saber que hi ha moltes cultures, però que en el fons som tots iguals i diferents. Ho faria amb alguna cosa molt propera a ells. Per exemple amb els jocs. A cada nen li agrada un joc diferent, però a tots els nens i les nenes del món els hi agrada jugar.

(Avui hem parlat de metodologies: , TBA, Cooperatiu, Suggestopedia. Estan explicats en el dia 14 de gener)

19 de gener de 2009

Avui hem dedicaré a parlar del llibre “The Family book” de Todd Parr. Hem parlat de metodologies (Mètode audio-lingual, enfocament comunicatiu, aproximació natural i CILT. Però estan tractats el dia 14 de gener.
“The family book” és un llibre amb unes il·lustracions molt divertides que defineix i explica molt bé la diversitat de famílies que poden haver-hi. Actualment veus a les escoles que hi ha nens de pares separats, fills únics, família nombrosa, germans adoptius... i moltes vegades pels nens i per les seves famílies és difícil dir on està el límit de qui és de la família i de qui no. Això pot resultar frustrant pels més petits, perquè de vegades es troben “diferents” als altres però amb una diferència negativa.
L’escola hauria de tractar aquestes diferències, acceptar-les i donar recursos als infants davant de situacions que poden resultar difícils.
Aquest llibre és preciós i contempla moltes situacions en les que els infants es poden veure reflectits i poden entendre que no són els únics que la viuen i que no té perquè ser dolent. La diferència existeix, i és bona, dóna color a la vida i això ho hem de treballar amb els nostres alumnes
Parlant amb l’Anna hem estat pensant diferents coses per a treballar la família: Portar fotos de les vacances, fer una excursió amb les famílies, Fer l’arbre genealògic, Portar cd’s de música que escolten a casa... Però em quedo amb una idea que m’ha agradat molt: The family’s class book! Els nens i nenes haurien de portar fotos de la seva família. Es dedicaria un full a cada nen/a. Després es faria un àlbum i podria estar a la biblioteca de l’aula per mirar-ho lliurement.
Estic segura que si a la classe fessis dibuixar un dibuix lliure de la família abans i després de mirar aquest conte, i els dibuixos serien diferents. Un dia faré la prova!!!

Adjunto aquí la bibliografia de la Júlia!!!!

JÚLIA ESPINA

La Júlia té uns quants anys més que jo, ha nascut i viu a Barcelona., concretament a l’Eixample des de fa 5 anys i abans ho feia a la Sagrada Família.

La Júlia parla català, castellà i anglès. Però això no és el més important per mi. El que més m’ha agradat de conèixer a la Júlia és el seu esperit d’aventurera i la seva història d’amor: la seva filla Lana.
La Júlia va marxar molt aviat de casa seva i va treballar a l’hosteleria . No li acabava d’omplir i va decidir que havia d’aprendre anglès. Va marxar a Escòcia per passar un temps de la seva vida i poder aprendre l’idioma. Allà no només va aprendre anglès, sinó que va estudiar psicologia. Però l’amor va fer que es quedés a viure allà 8 anys de la seva vida, i va tenir una nena que ara té 10 anys i es diu Lana amb la que es porta molt bé .
La Júlia és una persona activa, sempre somrient, amb ganes d’ajudar als altres. Vol ser mestra i estic convençuda de que serà una gran mestra. Aquest any acaba la carrera i té moltes ganes de treballar el curs vinent. I també té un somni: viatjar a l’Índia , jo m’aniria encantada amb ella!!!!

14 de gener de 2009

Impressionant el llibre enquadernat d’imatges amb accions i fotos dels nens. M’ha encantat! Quan sigui mestra segur que en faré un! El trobo genial! És una idea fantàstica que té en compte el protagonisme dels infants i la importància de l’ensenyament significatiu.
En canvi, l’ice-breaker d’avui no m’ha agradat tant. No sé si era perquè estava una mica adormida, però “Diversity in our communities” no ha estat una activitat molt motivadora per a mi. Potser perquè per manca de temps no hem fet el buidatge de les nostres opinions o simplement, perquè realment tenia molta son.
Però després m’ha encantat parlar amb la Júlia, tinc ganes de fer la seva biografia. És una aventurera com m’agradaria ser-ho a mi. És curiós que ja la conec de l’any passat i no tenia ni idea de la seva vida privada. Està bé que ens coneixem!
I bé, després ha arribat l’hora de treballar! Afegiré aquí algunes preguntes que no contestaré totes avui, sinó que espero anar elaborant i re elaborant a mida que evolucioni l’assignatura.
Metodologia
Avui hem començat per aquesta primera pregunta. La Núria ens ha explicat diferents metodologies. Però m’agrada la idea que ella ha dit: “Els mètodes no són receptes, s’han de transformar”. I trobo que aquesta és la gran sort de ser mestra, d’anar tenint recursos, idees i transformar-les amb el teu toc personal, amb la teva vareta màgica.
1. Diferents metodologies:
- Mètode de gramàtica – traducció (el primer, Edat Mitjana). És principalment per entendre textos literaris i poder traduir-los. Es tracta d’anar memoritzant regles gramaticals. La lectura i l’escriptura és el focus principal. No hi ha parla i escolta. Pot semblar un mètode antiquat, però personalment penso que té la seva importància. Crec que se li ha de donar prioritat a la parla i l’escolta, ja que una llengua serveix per a comunicar-nos, però també hem de conèixer les normes gramaticals. Amb els més petits no importen les regles gramaticals, ja tindran temps d’aprendre. Però amb els grans si que s’ha de fer una feina gramatical.
- Mètode directe (Gouin, 1831-1896). Fa un estudi i observa com aprèn un infant la llengua estrangera per dissenyar el seu mètode. Pensa que s’ha d’ensenyar llengua estrangera sense traducció. Amb demostració i acció. S’ha de fer vocabulari i estructures quotidianes, amb diàleg i preguntes i respostes. Penso que és un mètode útil per als més petits, però personalment jo no eliminaria la llengua materna, crec, com ja he dit abans, que no cal bloquejar als alumnes i han de tenir una certa llibertat d’expressar-se còmodament.
- TPR. Penso que és fantàstic per als més petits, ja ho he explicat en el dia anterior que als nens i nenes els hi agraden els contes, les cançons i interpretar-les i ballar-les. La Núria ens ha aconsellat, per això, no fer-ho sempre amb TPR. Hi ha diferents mètodes i cap sol és funcional, sinó que s’ha de saber quin triar pel moment, l’edat, els objectius...
- Mètode Audio-lingual. Aquest mètode consisteix en exercicis repetitius. Repetir estructures de pregunta i resposta. Jo recordo que aquest el feia servir el meu professor de francès. Ens feia aprendre de memòria diàlegs de converses telefòniques, anar al mercat... i la veritat és que només recordo 3 frases d’un, perquè com no recordo una paraula, ja no surt la resta.

- TBA (Instrucció basada en tasques). Aquest mètode trobo que és més significatiu: portar la realitat a l’aula. Aquest és un mètode més natural. Trobo que és interessant i que es pot treballar com a representacions: la cuineta, el mercat, la perruqueria... els racons seria una bona eina per a treballar la llengua amb aquest mètode.

- Aprenentatge cooperatiu. Es tracta de treballar en petits grups amb nens i nenes de diferents nivells. Fins que no tots ho saben, no poden avençar en tasques. Treballar en grup és molt ric, però penso que també calen activitats individuals i en gran grup. S’ha de veure el moment, valorar el grup, valorar si es fan grups homogenis o heterogenis... Com a mestra hauré d’estar atenta, conèixer molt bé els alumnes i saber quina és la millor manera per a cada moment.
Suggestopedia. No hem parlat gaire d’aquest mètode, però es tracta d’utilitzar música i tècniques de relaxació per millorar la memorització. A mi m’agrada molt utilitzar la música amb els infants.
- Aproximació natural. Quan hi ha tensió i neguit no s’aprén la llengua estrangera. La motivació ha de ser molt important i l’hem de tenir en compte.
- Teoria de l’input: Per aprendre ha de rebre un imput més alt que allò que esperes que s’aprengui.
- CILT: Ensenyar uns altres continguts en anglès. A l’escola del meu company ho estan fent. L’assignatura d’educació física es dóna en anglès. El problema que es trobaran les escoles és que els mestres no estaran capacitats per donar tota la classe en llengua estrangera.

El que és essencial és no només utilitzar un mètode, si no, com he dit abans, utilitzar el més adient en el moment que calgui (Enfocament comunicatiu).

2. Objectius d’ensenyar i aprendre una llengua estrangera.
Penso que l'objectiu d'aprendre una llengua estrangera ha d'estar en la comunicació i l'enrequiment. Aprendre altres llengües és un passaport per conèixer altres cultures.
L'objectiu, com a mestra, d'ensenyar una llengua estrangera per a mi serien oferir un recurs per obtenir aquest passaport, i acompanyar a l'alumne per a que aquest descobriment sigui profitós i dinàmic.
3. Per què hi ha una certa estructura en la organització de l’aprenentatge?
En tot aprenentatge ha d'haver-hi una estructura. Per a planificar el procés d'ensenyament - aprenentatge, el primer que s'ha de fer és plantejar-se uns objectius, uns continguts, una metodologia i una temporalització, i una avaluació. Per tant, és molt important aquesta planificació. En la meva opinió no es pot donar lloc a la improvització en l'aprenentatge, encara que si que s'han d'aprofitar els imprevistos o situacions determinades que vagin succeïnt.

4. Quin hauria de ser el rol de la llengua materna?
La llengua materna és la base. A partir d'aquesta construïm altres models de llengua. Penso que en l'aprenentatge d'una nova llengua, la llengua materna ha de servir per aclarir, per traduir. Encara que una vegada coneixes una llengua, ja no et cal la traducció.
5. Processos que utilitzen els alumnes per aprendre una llengua i com es poden incorporar en una metodologia?
Al principi el coneixement de la llengua és adquisició de vocabulari i coneixement de la gramàtica. Aquesta adquisició es pot fer per TPR, per audio-lingual, per aprenentatge amb tasques... totes les metodologies són útils si s'utilitzen correctament i intercaladament.
6. Quins tipus de tècniques d’ensenyament funcionen millor i en quines circumstàncies?
Personalment crec que el que millor funciona en ensenyament és l'aprenentatge significatiu i constructivista. Cada dia estic més segura de que hem d'atendre els interessos dels nostres alumnes i donar resposta a aquests. El treball per projectes em sembla una manera molt interessant d'atendre a totes aquestes necessitats, i sobretot, deixar fer a l'alumne, donar-li eines perquè ell mateix elabori el seu propi aprenentatge.
7. Quines activitats fèiem diferents al llibre de text quan estudiàvem llengua estrangera?
Jo recordo jocs com el bingo, el Simon says, jocs amb targetes, cançons... i m'enrecordo una vegada que vam anar a l'aeroport a fer una entrevista en anglès i va ser molt divertit, perquè estàvem soles davant del perill.

12 de gener de 2009

L’activitat d’ice-breaker que hem fet avui m’ha agradat molt, i penso que es pot fer igual a infantil. La Núria ha fet un dibuix a la pissarra que estava al revés. Els altres havíem d’anar afegint diferents elements per anar creant una història. Penso que hem estat una mica adormits, i anàvem afegint dibuixos que potser no eren per narrar una història, és a dir, que complimentaven el dibuix de la Núria però no narraven una història. Jo he sentit la necessitat de dibuixar un cofre, perquè en un conte del mar sempre hi ha un tresor, no? L’Anna i jo hem inventat una història molt bonica de 2 amics que es deien Pep i Anna. Com era el món al revés l’Anna ha pensat que aquests dos noms eren molt adients, ja que sonen igual encara que els llegeixis al revés. El mar estava al cel, i al cel estava al mar. Aquests amics tenien moltes ganes de descobrir què s’amagava en aquell cel-mar que mai havien vist... Potser amb els més petits seria divertit donar dibuixos diferents i que els anessin triant per a crear una història. Els podrien enganxar amb Belcor o bluetack (una paraula en anglès!).
L’anglès està al nostre voltant, per tant, podem dir que és una llengua estrangera???? Penso que si que la veiem com una llengua estrangera i que pot fer molta por, però s’ha demostrat amb aquesta activitat (english around us) que l’anglès està pel nostre voltant constantment i que l’utilitzem en el nostre vocabulari sense pensar que estem dient una paraula en anglès. Hi ha un cert tipus de vocabulari que inconscientment està a la nostra ment. Aquest cap de setmana he trobat moltes paraules al meu entorn: close up, aftersun, aftershave, left, right, carrefour online, size... i no parlar de les noves tecnologies! Com a la càmera de fotos, al dvd o a l’ordinador (zoom, play, stop, pause, program, open, close, movie, picture, facebook, messenger, windows, search...). Quan ensenyem anglès no ho podem fer ensenyant només vocabulari. És important familiaritzar als infants amb la llengua estrangera. La meva neboda diu que la seva professora és la Maria i també té a la teacher Sonia. Em sembla fantàstic que relacioni a la professora d’anglès amb la paraula “teacher”. La Núria ens explicava la importància del “language chunks” (blocs de llengua) que no ensenyes les paraules separades sinó en el seu significat, per exemple: good morning!
El llenguatge a l’aula és molt important per a que els nens petits es vagin familiaritzar. Penso que amb els més petits no et pots dedicar a parlar-ho tot en anglès, però si anar fent petites frases carregades de significat per ells que es vagin repetint cada dia. La repetició és molt important per l’aprenentatge de la llengua, això ens ho repeteix sovint la Núria, i estic totalment d’acord. És com quan sents moltes vegades una cançó i l’acabes memoritzant i interioritzant, o petites expressions que et surten soles.
Hi ha moltes estratègies per a ensenyar la llengua estrangera, i avui hem vist unes quantes a classe. Podem fer cançons, contes, jocs, exercicis de memòria... A mi m’agradava molt quan fèiem petits grups per a fer jocs, o quan omplíem forats de les paraules que faltaven en les cançons que més escoltàvem entre els companys. L’aprenentatge ha de ser significatiu, i el de la llengua estrangera també. Si un no l’utilitza, no li troba el sentit, tindrà la sensació de que no serveix per res i de que no en sap d’anglès.
Trobo molt interessant el TPR. Als més petits els hi agrada escoltar contes o cançons i ballar-les. És molt important la gesticulació a educació infantil i el moviment. A l’escola que vaig fer pràctiques la mestra ensenyava un poema als infants i tot el text anava associat amb una acció o moviment. Això va ajudar a que tots els nens i les nenes poguessin recitar el poema.
Hem d’anar molt en compte quan ensenyem anglès: hem d’intentar parlar amb anglès tot el que puguem, però si això ha d’ocasionar un problema, és millor que de vegades parlis amb la llengua materna dels infants. Penso que s’ha d’anar molt en compte, i no bloquejar amb la llengua. És molt molest quan vols dir alguna cosa i no saps fer-ho, o quan algú t’està parlant i no l’entens. Com a mestres hem d’intentar que es donin poques situacions violentes que bloquegin als alumnes. S’han d’utilitzar paraules que puguin reconèixer, ajudar-nos amb elements divertits, fer teatre, repetir molt...
Avui en dia hi ha molts recursos per a utilitzar en l’ensenyament de la llengua estrangera. He entrat al youtube i he trobat moltes cançons i contes explicats, com la cançó de 5 little monkeys, que m’ha encantat!
Per acabar hem omplert una fitxa personal (unique and powerful) amb trets d’identitat: nom, edat, llengües, llibre preferit, on vivim, la música, el nostre heroi o heroïna... suposo que el proper dia farem una actitivat.

7 de gener de 2009

Primer dia de classe, primera assignatura: Didàctica de la llengua estrangera amb la Núria Vidal. La Núria ens ha explicat com serà el trimestre i l'avaluació de l'assignatura.

Feia molt fred a classe i era dur començar el primer dia tan d'hora... però la Núria estava molt activa, somrient i s'ha mostrat molt propera a nosaltres. M'ha agradat com parla de la professió de ser mestra i crec que m'agradarà molt la seva metodologia activa.

Hem de crear un diari on recollir les idees treballades i les nostres pròpies reflexions. Podem triar com fer-ho, i jo, després d'estar rumiant una estona, he pensat que podria quedar bé recollir-ho en un blog. Les noves tecnologies estan molt presents avui en dia, i hem de treure el màxim profit d'elles.

Hem començat amb un ice-breaker per a trencar el gel. En una targeta havíem de posar 5 coses nostres que ens semblessin interessants per a explicar als altres. Jo he triat posar el meu nom, el meu dia de naixement i número preferit, que m’agradaria viatjar a la India, que tothom diu que sóc una mica pallassa, i que sóc una mica desendreçada i caòtica de vegades. He trobat que és una manera divertida per a començar i fer la presentació. Havíem de parlar amb els altres companys i preguntar-los pels seus dibuixos i aficions. He descobert coses noves de la gent que tinc al costat.
He treballat a l’esplai molts anys, i havia fet molts jocs de presentació, però aquest no el coneixia. Amb els més petits fèiem una rotllana amb una pilota. Qui tenia la pilota havia de dir com es deia i què li agradava menjar, o a què li agradava jugar. Després havia de passar la pilota a qui ell volgués i així fins al final. Amb nens de P5 fèiem la teranyina. Era molt divertit i simbolitzava la unió del grup. Amb un cabdell de llana un començava dient com es deia i què li agradaria fer. Aquest li passava a un altre i així fins a l’últim. Ningú podia deixar anar el fil, i el cabdell passava d’un a un altre, fins que quedava una teranyina entre tots.
Amb els més grans recordo un joc fantàstic. Els hi dèiem que havien de sortir un a un fora de l’aula i que els hi ensenyaríem una imatge d’una persona molt important, i que després a l’entrar l’havien de definir. Quan sortien, el que els hi ensenyàvem era un mirall, així que la persona molt important era un mateix i s’havia de definir als altres.
Després de recordar totes aquestes dinàmiques i amb la que hem fet a l’aula, he pensat que una manera divertida de fer presentacions podria ser una fitxa on al centre estigués la foto de cada alumne. A un costat haguessin d’enganxar imatges o fer dibuixos de coses que els hi agrada, i a l’altra banda coses que no els hi agraden. Aquests treballs els podríem explicar un a un fent conversa en grup, i després tenir-los enganxats a la classe. A la imatge que adjunto, podeu es pot veure com seria la meva fitxa.

I per anar acabant m'agradaria dir que avui em quedo amb aquesta frase:
L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA ÉS REPETICIÓ.
Però la repetició no té perquè ser avorrida. Podem repetir cançons, jocs, contes... Als més petits els hi agrada cantar, jugar i escoltar contes que ja coneixen, així poden ser més protagonistes, avançar-se al què passarà i dominar més la situació que se'ls hi planteja.

Jo vaig començar a estudiar anglès quan anava a 6è d'EGB. Recordo la meva professora molt entusiasta i ens motivava molt. He de dir que he tingut molta sort amb tots els professors que he tingut en llengua estrangera, fins i tot en l'acadèmia a la que vaig assistir quan vaig acabar l'institut. Recordo jocs com el pictionari, el bingo, el penjat... M'agradava molt quan ens feien omplir forats en blanc en lletres de cançons que ens agradaven.... Però sempre havia pensat que no sabia prou d'anglès, fins que vaig anar a Londres i vaig defensar-me com no m'ho podia creure. Fins i tot, la segona vegada que vaig anar, vaig reservar l'habitació de l'hotel per telèfon! He de dir que la senyora va tenir molta paciència...

A mi m'encanta que existeixin tantes llengües diferents. Totes tenen alguna cosa especial, però penso que hem de tenir una llengua comú entre totes les persones que convivim en aquest món tan complicat per poder-nos comunicar.