Avui una altra manera de trobar company de treball! És la mateixa idea que el que ja hem fet abans de Find someone who... i aquesta vegada ha estat per peça de roba, un somni similar i una pel·lícula. Jo he trobat a l’Anna. Les dues portàvem texans, volem acabar la carrera exitosament i ser mestres, i hem vist al cine “siete almas”.M’agrada treballar amb l’Anna, i m’ha agradat aquesta idea de no només trobar algú per un aspecte físic o material, sinó per un somni. Els somnis s’han de compartir amb els altres!
Hem fet una activitat per motivar a llegir contes. Als més petits els hi agrada molt els contes explicats per la mestra, però això s’ha de traspassar a la lectura. Em sembla interessant això de fer la mímica, és molt divertit. Quan sigui mestra vull tenir un racó de biblioteca a l’aula preciós, amb coixins, els llibres endreçats amb un sistema que tothom l’entengui, amb contes innovadors, amb un prestatge diferent amb el conte del mes... i m’agradaria implicar a les famílies a que vinguessin a explicar contes. M’agradaria convidar als avis dels nens per a explicar contes, i després podríem fer dibuixos o fins i tot inventar algun conte.
Hem de donar exemple, som un model a seguir i no ho hem d’oblidar. Si els nens i les nenes veuen com a casa els seus pares llegeixen, ells també voldran llegir. Si veuen que la mestra llegeix molts contes, o que sap moltes històries, ells també les voldran saber.
Hem vist un vídeo que parlava sobre el consumisme infantil. La veritat és que és un tema que com persones i com a mestres ens ha de preocupar. Estem en una societat on només importa la quantitat. Sempre volem més, i més gran. Com a futura mestra he de tenir el repte de treballar amb els meus alumnes el consumisme, i el que és més important, la felicitat de les petites coses. Penso que la millor manera de transmetre aquests valors és fent-ho. Com ja he dit moltes vegades som un model a seguir, i si les conductes i valors que ells observen són les correctes, els nostres alumnes o els nostres fills també ho faran. D’aquest tema ja parlarem més endavant, avui m’agradaria centrar-me en la visita de la Judith Gonzalez i els seus companys de l’Editorial Cambridge.
M’agradaria felicitat a la Judith per la seva implicació, força, i el seu punt de teatre motivador. M’ha encantat! Ha aconseguit en uns segons que estiguéssim tots molt atents al que ens havia d’explicar, i no només perquè ho fes en anglès sinó perquè ha posat una dosi teatral i un somriure que ens captivat a tots.
De vegades no veus molt la relació de les editorial amb el que vols fer a classe. Jo això ho pensava quan vaig estar a una escola a la classe de P3. L’editorial proposava un munt d’activitats dels colors, i els nens i les nenes ja sabien de sobres els colors... de vegades les editorials no s’apropen a les realitats de les aules. Però avui la Judith li ha donat una essència especial a la seva editorial. Hi havia cançons, jocs, gestos, còmics... Proposava activitats molt participatives, jo he sortit a fer un tren i m’ho he passat genial. M’ha agradat diferents idees que ha dit, com per exemple utilitzar màscares per a aquells que són més tímids... jo a l’esplai utilitzava les titelles i anava molt bé per a aquells nens que necessitaven una empenta en algun moment.
Ha estat molt interessant les aportacions que ha fet sobre la diversitat. Tots som diferents, ja hem treballat les intel·ligències múltiples en altres assignatures, però mai havíem parlat de les diferències sensorials. Hem fet el VAKOG game (Visual-Auditiu-Kinestesic-olfacte-gust). Ha estat bé aquest joc, demostra realment que cadascú percep més per uns sentits que per uns altres. A mi m’ha sortit que sóc kinestesica amb 6 punts, però amb 4 punts tenia visual, auditiu i olfacte. Jo sempre he pensat que soc bastant olfactiva i auditiva, però mira per on, he descobert la kinestesia que no coneixia.
Hem de tenir en compte tots aquests detalls per poder atendre a cada nen i nena de la nostra classe. Hem d’intentar fer activitats que combinin diferents sentits. És com la manera d’aprendre, hi ha persones més memorístiques, altres més experimentals... hem d’atendre a la diversitat. Penso que serà difícil, i que s’han de tenir en compte moltes coses, espero aprendre molt i estar preparada per poder atendre a tots els meus alumnes. Penso que un professor pot canviar la vida d’un alumne i s’ha de tenir molt en compte.
La Judith ens ha aconsellat que quan siguem mestres hem de tenir en compte tot això i em quedo amb “spice up your classes”, explicar històries, anècdotes, fer jocs, facilitat el moviment, fer cançons i gaudir, i tot això ho hem fet amb ella avui al matí.
Hem fet una activitat per motivar a llegir contes. Als més petits els hi agrada molt els contes explicats per la mestra, però això s’ha de traspassar a la lectura. Em sembla interessant això de fer la mímica, és molt divertit. Quan sigui mestra vull tenir un racó de biblioteca a l’aula preciós, amb coixins, els llibres endreçats amb un sistema que tothom l’entengui, amb contes innovadors, amb un prestatge diferent amb el conte del mes... i m’agradaria implicar a les famílies a que vinguessin a explicar contes. M’agradaria convidar als avis dels nens per a explicar contes, i després podríem fer dibuixos o fins i tot inventar algun conte.
Hem de donar exemple, som un model a seguir i no ho hem d’oblidar. Si els nens i les nenes veuen com a casa els seus pares llegeixen, ells també voldran llegir. Si veuen que la mestra llegeix molts contes, o que sap moltes històries, ells també les voldran saber.
Hem vist un vídeo que parlava sobre el consumisme infantil. La veritat és que és un tema que com persones i com a mestres ens ha de preocupar. Estem en una societat on només importa la quantitat. Sempre volem més, i més gran. Com a futura mestra he de tenir el repte de treballar amb els meus alumnes el consumisme, i el que és més important, la felicitat de les petites coses. Penso que la millor manera de transmetre aquests valors és fent-ho. Com ja he dit moltes vegades som un model a seguir, i si les conductes i valors que ells observen són les correctes, els nostres alumnes o els nostres fills també ho faran. D’aquest tema ja parlarem més endavant, avui m’agradaria centrar-me en la visita de la Judith Gonzalez i els seus companys de l’Editorial Cambridge.
M’agradaria felicitat a la Judith per la seva implicació, força, i el seu punt de teatre motivador. M’ha encantat! Ha aconseguit en uns segons que estiguéssim tots molt atents al que ens havia d’explicar, i no només perquè ho fes en anglès sinó perquè ha posat una dosi teatral i un somriure que ens captivat a tots.
De vegades no veus molt la relació de les editorial amb el que vols fer a classe. Jo això ho pensava quan vaig estar a una escola a la classe de P3. L’editorial proposava un munt d’activitats dels colors, i els nens i les nenes ja sabien de sobres els colors... de vegades les editorials no s’apropen a les realitats de les aules. Però avui la Judith li ha donat una essència especial a la seva editorial. Hi havia cançons, jocs, gestos, còmics... Proposava activitats molt participatives, jo he sortit a fer un tren i m’ho he passat genial. M’ha agradat diferents idees que ha dit, com per exemple utilitzar màscares per a aquells que són més tímids... jo a l’esplai utilitzava les titelles i anava molt bé per a aquells nens que necessitaven una empenta en algun moment.
Ha estat molt interessant les aportacions que ha fet sobre la diversitat. Tots som diferents, ja hem treballat les intel·ligències múltiples en altres assignatures, però mai havíem parlat de les diferències sensorials. Hem fet el VAKOG game (Visual-Auditiu-Kinestesic-olfacte-gust). Ha estat bé aquest joc, demostra realment que cadascú percep més per uns sentits que per uns altres. A mi m’ha sortit que sóc kinestesica amb 6 punts, però amb 4 punts tenia visual, auditiu i olfacte. Jo sempre he pensat que soc bastant olfactiva i auditiva, però mira per on, he descobert la kinestesia que no coneixia.
Hem de tenir en compte tots aquests detalls per poder atendre a cada nen i nena de la nostra classe. Hem d’intentar fer activitats que combinin diferents sentits. És com la manera d’aprendre, hi ha persones més memorístiques, altres més experimentals... hem d’atendre a la diversitat. Penso que serà difícil, i que s’han de tenir en compte moltes coses, espero aprendre molt i estar preparada per poder atendre a tots els meus alumnes. Penso que un professor pot canviar la vida d’un alumne i s’ha de tenir molt en compte.
La Judith ens ha aconsellat que quan siguem mestres hem de tenir en compte tot això i em quedo amb “spice up your classes”, explicar històries, anècdotes, fer jocs, facilitat el moviment, fer cançons i gaudir, i tot això ho hem fet amb ella avui al matí.
No comments:
Post a Comment