L’ice-braker d’avui tracta de la família. Com ja varem veure en un altre dia, la Núria ens va mostrar el recurs del Family book per tractar les diferents famílies. És cert que costa trobar recursos que tractin tan obertament el concepte nou de família, en gairebé tots els contes apareix el pare, la mare i els germanets. És important treballar el concepte de família amb els nostres alumnes, és el principal nucli d’afectivitat i relació, després està l’escola. Penso que és molt important el vincle família-escola i la col·laboració i respecte mutu entre les dos. La confiança és un element clau perquè les coses funcionin bé. Família i escola han d’anar agafades de la mà, ja que segueixen un mateix fi: l’educació i el desenvolupament dels nens i les nenes.
A l’escola on treballava utilitzaven un recurs molt maco que era El Llibre viatger. Cada cap de setmana un nen o nena de la classe s’emportava el llibre a casa i preparava 2 fulls amb fotos i lletres presentant a la seva família i què és el que els hi agrada fer junts. Era un llibre molt maco, semblava una competició entre els pares i mares per veure a qui li quedava millor... però he de reconèixer que era un treball preciós i molt interessant. Els nens i nenes se sentien orgullosos, volien tenir el llibre i explicar a tothom què feien tots plegats. Però passava una cosa curiosa, i és que les famílies de pares i mares separats no reflectien la veritat, potser sentien pudor de fer-ho, no ho sé, però moltes famílies amagaven la seva realitat. És important treballar el concepte de família amb els nens i les nenes, però també amb els propis pares.
És difícil trencar amb els estereotips de família ideal, com tots els estereotips en general. Avui hem parlat de les joguines a partir del vídeo que varem veure el dia anterior. L’Anna i jo hem pensat que per treballar el consumisme podríem fer un taller de construcció de joguines perquè els infants coneguin les possibilitats de passar-ho bé amb un joc creat per ells. També portar jocs del món perquè sàpiguen que hi ha molts tipus de jocs i joguines i per treballar la multiculturalitat. Pensàvem que es podria fer la setmana solidària i recollir joguines per a hospitals o nens i nenes que no en tinguin.
La Núria ha parlat de trencar l’estereotip de les joguines per nens i nenes. Jo penso que els nens i les nenes juguen al que els hi agrada, però que es poden sentir avergonyits si no estan jugant al que “els hi toca”. Són jutjats pels altres dient: això és de nena, o això és de nen. I s’ha de treballar a l’escola i a casa. Penso que és important implicar a la família, de vegades són els pares els que senten o opinen que aquella joguina no és adient per un estereotip. A l’escola que vaig estar fent pràctiques a l’hora dels racons era molt divertit. Els infants gaudien jugant en els diferents racons i com tothom havia de passar per tots els racons, tots els nens i nenes jugaven amb totes les joguines: puzles, animals, cotxes, la cuineta, el mercat... i no hi havia diferències de sexe. Un dia va ser molt curiós que després dels racons va haver-hi la conversa. Els que havien estat a la cuineta explicaven a què havien jugat. Havien fet de mames, papes i gos. Les mames cuinaven i els papes miraven la tele! La tutora es va quedar sorpresa perquè hi havia un nen que el seu pare és qui més s’encarrega de les feines de la casa perquè la mare passava molt temps fora, però en canvi el nen sentia fermament que les mames cuinen i netegen i els pares miren el diari i la tele. No és curiós?
M’agradaria fer un treball d’observació amb els meus alumnes en un futur, crec que em sorprendrien els resultats!
Avui la Núria ens ha dit la data del treball, ens toca molt aviat! Tinc ganes, ja el tenim enllestit, ens falta acabar d’arrodonir l’avaluació, i fer la conclusió final. Penso que ens ha quedat un projecte força complet, estic contenta.
A l’escola on treballava utilitzaven un recurs molt maco que era El Llibre viatger. Cada cap de setmana un nen o nena de la classe s’emportava el llibre a casa i preparava 2 fulls amb fotos i lletres presentant a la seva família i què és el que els hi agrada fer junts. Era un llibre molt maco, semblava una competició entre els pares i mares per veure a qui li quedava millor... però he de reconèixer que era un treball preciós i molt interessant. Els nens i nenes se sentien orgullosos, volien tenir el llibre i explicar a tothom què feien tots plegats. Però passava una cosa curiosa, i és que les famílies de pares i mares separats no reflectien la veritat, potser sentien pudor de fer-ho, no ho sé, però moltes famílies amagaven la seva realitat. És important treballar el concepte de família amb els nens i les nenes, però també amb els propis pares.
És difícil trencar amb els estereotips de família ideal, com tots els estereotips en general. Avui hem parlat de les joguines a partir del vídeo que varem veure el dia anterior. L’Anna i jo hem pensat que per treballar el consumisme podríem fer un taller de construcció de joguines perquè els infants coneguin les possibilitats de passar-ho bé amb un joc creat per ells. També portar jocs del món perquè sàpiguen que hi ha molts tipus de jocs i joguines i per treballar la multiculturalitat. Pensàvem que es podria fer la setmana solidària i recollir joguines per a hospitals o nens i nenes que no en tinguin.
La Núria ha parlat de trencar l’estereotip de les joguines per nens i nenes. Jo penso que els nens i les nenes juguen al que els hi agrada, però que es poden sentir avergonyits si no estan jugant al que “els hi toca”. Són jutjats pels altres dient: això és de nena, o això és de nen. I s’ha de treballar a l’escola i a casa. Penso que és important implicar a la família, de vegades són els pares els que senten o opinen que aquella joguina no és adient per un estereotip. A l’escola que vaig estar fent pràctiques a l’hora dels racons era molt divertit. Els infants gaudien jugant en els diferents racons i com tothom havia de passar per tots els racons, tots els nens i nenes jugaven amb totes les joguines: puzles, animals, cotxes, la cuineta, el mercat... i no hi havia diferències de sexe. Un dia va ser molt curiós que després dels racons va haver-hi la conversa. Els que havien estat a la cuineta explicaven a què havien jugat. Havien fet de mames, papes i gos. Les mames cuinaven i els papes miraven la tele! La tutora es va quedar sorpresa perquè hi havia un nen que el seu pare és qui més s’encarrega de les feines de la casa perquè la mare passava molt temps fora, però en canvi el nen sentia fermament que les mames cuinen i netegen i els pares miren el diari i la tele. No és curiós?
M’agradaria fer un treball d’observació amb els meus alumnes en un futur, crec que em sorprendrien els resultats!
Avui la Núria ens ha dit la data del treball, ens toca molt aviat! Tinc ganes, ja el tenim enllestit, ens falta acabar d’arrodonir l’avaluació, i fer la conclusió final. Penso que ens ha quedat un projecte força complet, estic contenta.
No comments:
Post a Comment