Avui hem dedicaré a parlar del llibre “The Family book” de Todd Parr. Hem parlat de metodologies (Mètode audio-lingual, enfocament comunicatiu, aproximació natural i CILT. Però estan tractats el dia 14 de gener.
“The family book” és un llibre amb unes il·lustracions molt divertides que defineix i explica molt bé la diversitat de famílies que poden haver-hi. Actualment veus a les escoles que hi ha nens de pares separats, fills únics, família nombrosa, germans adoptius... i moltes vegades pels nens i per les seves famílies és difícil dir on està el límit de qui és de la família i de qui no. Això pot resultar frustrant pels més petits, perquè de vegades es troben “diferents” als altres però amb una diferència negativa.
L’escola hauria de tractar aquestes diferències, acceptar-les i donar recursos als infants davant de situacions que poden resultar difícils.
Aquest llibre és preciós i contempla moltes situacions en les que els infants es poden veure reflectits i poden entendre que no són els únics que la viuen i que no té perquè ser dolent. La diferència existeix, i és bona, dóna color a la vida i això ho hem de treballar amb els nostres alumnes
Parlant amb l’Anna hem estat pensant diferents coses per a treballar la família: Portar fotos de les vacances, fer una excursió amb les famílies, Fer l’arbre genealògic, Portar cd’s de música que escolten a casa... Però em quedo amb una idea que m’ha agradat molt: The family’s class book! Els nens i nenes haurien de portar fotos de la seva família. Es dedicaria un full a cada nen/a. Després es faria un àlbum i podria estar a la biblioteca de l’aula per mirar-ho lliurement.
Estic segura que si a la classe fessis dibuixar un dibuix lliure de la família abans i després de mirar aquest conte, i els dibuixos serien diferents. Un dia faré la prova!!!
“The family book” és un llibre amb unes il·lustracions molt divertides que defineix i explica molt bé la diversitat de famílies que poden haver-hi. Actualment veus a les escoles que hi ha nens de pares separats, fills únics, família nombrosa, germans adoptius... i moltes vegades pels nens i per les seves famílies és difícil dir on està el límit de qui és de la família i de qui no. Això pot resultar frustrant pels més petits, perquè de vegades es troben “diferents” als altres però amb una diferència negativa.
L’escola hauria de tractar aquestes diferències, acceptar-les i donar recursos als infants davant de situacions que poden resultar difícils.
Aquest llibre és preciós i contempla moltes situacions en les que els infants es poden veure reflectits i poden entendre que no són els únics que la viuen i que no té perquè ser dolent. La diferència existeix, i és bona, dóna color a la vida i això ho hem de treballar amb els nostres alumnes
Parlant amb l’Anna hem estat pensant diferents coses per a treballar la família: Portar fotos de les vacances, fer una excursió amb les famílies, Fer l’arbre genealògic, Portar cd’s de música que escolten a casa... Però em quedo amb una idea que m’ha agradat molt: The family’s class book! Els nens i nenes haurien de portar fotos de la seva família. Es dedicaria un full a cada nen/a. Després es faria un àlbum i podria estar a la biblioteca de l’aula per mirar-ho lliurement.
Estic segura que si a la classe fessis dibuixar un dibuix lliure de la família abans i després de mirar aquest conte, i els dibuixos serien diferents. Un dia faré la prova!!!
Adjunto aquí la bibliografia de la Júlia!!!!
JÚLIA ESPINA
La Júlia té uns quants anys més que jo, ha nascut i viu a Barcelona., concretament a l’Eixample des de fa 5 anys i abans ho feia a la Sagrada Família.
La Júlia parla català, castellà i anglès. Però això no és el més important per mi. El que més m’ha agradat de conèixer a la Júlia és el seu esperit d’aventurera i la seva història d’amor: la seva filla Lana.
La Júlia va marxar molt aviat de casa seva i va treballar a l’hosteleria . No li acabava d’omplir i va decidir que havia d’aprendre anglès. Va marxar a Escòcia per passar un temps de la seva vida i poder aprendre l’idioma. Allà no només va aprendre anglès, sinó que va estudiar psicologia. Però l’amor va fer que es quedés a viure allà 8 anys de la seva vida, i va tenir una nena que ara té 10 anys i es diu Lana amb la que es porta molt bé .
La Júlia és una persona activa, sempre somrient, amb ganes d’ajudar als altres. Vol ser mestra i estic convençuda de que serà una gran mestra. Aquest any acaba la carrera i té moltes ganes de treballar el curs vinent. I també té un somni: viatjar a l’Índia , jo m’aniria encantada amb ella!!!!
La Júlia té uns quants anys més que jo, ha nascut i viu a Barcelona., concretament a l’Eixample des de fa 5 anys i abans ho feia a la Sagrada Família.
La Júlia parla català, castellà i anglès. Però això no és el més important per mi. El que més m’ha agradat de conèixer a la Júlia és el seu esperit d’aventurera i la seva història d’amor: la seva filla Lana.
La Júlia va marxar molt aviat de casa seva i va treballar a l’hosteleria . No li acabava d’omplir i va decidir que havia d’aprendre anglès. Va marxar a Escòcia per passar un temps de la seva vida i poder aprendre l’idioma. Allà no només va aprendre anglès, sinó que va estudiar psicologia. Però l’amor va fer que es quedés a viure allà 8 anys de la seva vida, i va tenir una nena que ara té 10 anys i es diu Lana amb la que es porta molt bé .
La Júlia és una persona activa, sempre somrient, amb ganes d’ajudar als altres. Vol ser mestra i estic convençuda de que serà una gran mestra. Aquest any acaba la carrera i té moltes ganes de treballar el curs vinent. I també té un somni: viatjar a l’Índia , jo m’aniria encantada amb ella!!!!
No comments:
Post a Comment