Continuem amb les exposicions... em sap greu dir-ho però avui ha estat una mica avorrit perquè quatre de les cinc exposicions han estat dels animals. Entenc que aquest és un tema que atrau molt als més petits, però esperava alguna cosa diferent, alguna cosa que fos una mica més original i se sortís d’allò que ja sabem que els hi agrada. A més les activitats eren molt semblants: conte, fitxes, cançons, memory... He de dir, però, que hi ha hagut un grup que ha fet activitats que ningú havia explicat: el joc de l’oca amb vocabulari i moviment, crear paraules a partir de lletres, endevinalles, el picture code... i una cançó molt divertida que penso que l’animació del power pot ser molt motivadora pels alumnes: la cançó de l’Old Macdonald.
Avui els grups també han preparat molt material. I el grup que treballava el zoo ha portat titelles, però penso que l’explicació del conte ha estat poc motivadora. La Núria ha dit que era poc participatiu. Penso que hi ha contes on no cal la participació activa dels nens però que ells poden al·lucinar i estar molt atents i captivats pel conte. Sincerament, jo no l’he acabat d’escoltar, m’he perdut, l’he trobat una mica avorrit i esperava alguna cosa per part de les titelles i no ha passat res. Per a mi el conte és l’eina principal de la mestra, el seu instrument més apreciat. El conte mereix un gran respecte i s’ha d’explicar amb un objectiu i una intenció molt clara, i sempre ha d’anar acompanyat per la màgia i la il·lusió de poder volar a terres llunyanes o poder convertir-te en el protagonista de l’aventura.
Per una altra banda m’agradaria felicitar a l’últim grup. Mai se m’hagués ocorregut fer un projecte a partir dels aniversaris, i m’ha semblat una bona idea. A partir dels aniversaris pots treballar-ho tot: els mesos, les estacions, les matemàtiques, els gustos, les mesures, la multiculturalitat... M’ha agradat molt la idea de conèixer tradicions d’altres països dels aniversaris, també ho podríem fer amb les festes tradicionals.
Està bé acabar amb una festa, oi? I una pinyata, i un pastís... i em quedo amb la frase que han dit que és molt significativa: els projectes són una bona metodologia per atendre a la diversitat, ja que respon als interessos de tots els infants.
Avui els grups també han preparat molt material. I el grup que treballava el zoo ha portat titelles, però penso que l’explicació del conte ha estat poc motivadora. La Núria ha dit que era poc participatiu. Penso que hi ha contes on no cal la participació activa dels nens però que ells poden al·lucinar i estar molt atents i captivats pel conte. Sincerament, jo no l’he acabat d’escoltar, m’he perdut, l’he trobat una mica avorrit i esperava alguna cosa per part de les titelles i no ha passat res. Per a mi el conte és l’eina principal de la mestra, el seu instrument més apreciat. El conte mereix un gran respecte i s’ha d’explicar amb un objectiu i una intenció molt clara, i sempre ha d’anar acompanyat per la màgia i la il·lusió de poder volar a terres llunyanes o poder convertir-te en el protagonista de l’aventura.
Per una altra banda m’agradaria felicitar a l’últim grup. Mai se m’hagués ocorregut fer un projecte a partir dels aniversaris, i m’ha semblat una bona idea. A partir dels aniversaris pots treballar-ho tot: els mesos, les estacions, les matemàtiques, els gustos, les mesures, la multiculturalitat... M’ha agradat molt la idea de conèixer tradicions d’altres països dels aniversaris, també ho podríem fer amb les festes tradicionals.
Està bé acabar amb una festa, oi? I una pinyata, i un pastís... i em quedo amb la frase que han dit que és molt significativa: els projectes són una bona metodologia per atendre a la diversitat, ja que respon als interessos de tots els infants.
No comments:
Post a Comment