Avui hem treballat un conte sobre un nen, unes mestres i la creativitat. Aquí hi ha l’enllaç al conte:
http://www.educarueca.org/spip.php?article250
Hem llegit el conte i l’Amanda, la Mireia, l’Anna i jo hem sortit a llegir-ho per a tota la classe.
Jo ja coneixia aquest conte, l’havíem treballat en una altra assignatura. És un conte molt senzill però que deixa lloc a la reflexió. Com a mestres hem de ser conscients del que podem influir als nostres alumnes. La nostra manera de fer i de dir recau sobre aquests nens innocents que es deixen a les nostres mans. Som un model a seguir i a imitar, i les nostres accions repercuteixen en el seu procés (el dels alumnes) de desenvolupament com a persones.
Hem analitzat el conte i hem arribat a la conclusió de que la primera mestra no dóna lloc a la creativitat. Però una altra cosa important és que no podrà fer un bon procés d’avaluació dels seus alumnes, perquè mai podrà saber què saben fer. En canvi la segona mestra si que deixa lliure la creació del nen. Ella vol saber què saben, com es desenvolupen i com treballen.
El nen és un nen amb moltes ganes de fer. És entusiasta, creatiu, participatiu, imaginatiu... però l’hàbit que l’inculca la primera mestra fa que vagi perdent la iniciativa i no sàpiga fer res per ell mateix, acaba necessitant les instruccions per a poder fer qualsevol cosa.
Aquest conte m’ha semblat una bona manera per introduir posteriorment el tema de les competències. Els mestres hem d’aconseguir que els nostres alumnes siguin competents, i això es treballa a partir de les capacitats. Hem de donar recursos als nostres alumnes per a que després ells els puguin desenvolupar i utilitzar a la seva manera. Han de saber aprofitar un coneixement per a la seva utilitat en altres àmbits. Els alumnes han d’aprendre a aprendre, han d’anar progressant, formant-se ells mateixos.
La Núria ens ha fet una pregunta molt senzilla però que a mi m’està costant donar resposta: Com volem que sigui l’alumne ideal?
Per a mi l’alumne ideal ha de ser aquell que et plantegi reptes constantment. Aquell que tingui ganes d’aprendre, que es plantegi dubtes, qüestions, reflexions... Vull alumnes que tinguin ganes de conèixer i canviar el món. M’agradaria que tingués gust per la plàstica i l’art, i que utilitzes tots els seus sentits per a crear coses noves.M’agradaria un alumne compromès amb ell mateix, amb mi i amb els seus companys. M’agradaria un alumne que em mirés amb ulls desperts, que tingués una bona relació amb mi i que valorés totes aquelles petites coses importants.
Hem llegit el conte i l’Amanda, la Mireia, l’Anna i jo hem sortit a llegir-ho per a tota la classe.
Jo ja coneixia aquest conte, l’havíem treballat en una altra assignatura. És un conte molt senzill però que deixa lloc a la reflexió. Com a mestres hem de ser conscients del que podem influir als nostres alumnes. La nostra manera de fer i de dir recau sobre aquests nens innocents que es deixen a les nostres mans. Som un model a seguir i a imitar, i les nostres accions repercuteixen en el seu procés (el dels alumnes) de desenvolupament com a persones.
Hem analitzat el conte i hem arribat a la conclusió de que la primera mestra no dóna lloc a la creativitat. Però una altra cosa important és que no podrà fer un bon procés d’avaluació dels seus alumnes, perquè mai podrà saber què saben fer. En canvi la segona mestra si que deixa lliure la creació del nen. Ella vol saber què saben, com es desenvolupen i com treballen.
El nen és un nen amb moltes ganes de fer. És entusiasta, creatiu, participatiu, imaginatiu... però l’hàbit que l’inculca la primera mestra fa que vagi perdent la iniciativa i no sàpiga fer res per ell mateix, acaba necessitant les instruccions per a poder fer qualsevol cosa.
Aquest conte m’ha semblat una bona manera per introduir posteriorment el tema de les competències. Els mestres hem d’aconseguir que els nostres alumnes siguin competents, i això es treballa a partir de les capacitats. Hem de donar recursos als nostres alumnes per a que després ells els puguin desenvolupar i utilitzar a la seva manera. Han de saber aprofitar un coneixement per a la seva utilitat en altres àmbits. Els alumnes han d’aprendre a aprendre, han d’anar progressant, formant-se ells mateixos.
La Núria ens ha fet una pregunta molt senzilla però que a mi m’està costant donar resposta: Com volem que sigui l’alumne ideal?
Per a mi l’alumne ideal ha de ser aquell que et plantegi reptes constantment. Aquell que tingui ganes d’aprendre, que es plantegi dubtes, qüestions, reflexions... Vull alumnes que tinguin ganes de conèixer i canviar el món. M’agradaria que tingués gust per la plàstica i l’art, i que utilitzes tots els seus sentits per a crear coses noves.M’agradaria un alumne compromès amb ell mateix, amb mi i amb els seus companys. M’agradaria un alumne que em mirés amb ulls desperts, que tingués una bona relació amb mi i que valorés totes aquelles petites coses importants.
No comments:
Post a Comment