Ahir a la nit vaig anar al cine a veure Slumdog Millionaire, i em semblava prou important i interessant per parlar-ne avui.
La pel•lícula rodada a la Índia explica la històra d’un noi pobre que participa en un concurs de la televisió anomenat “quién quiere ser millonario?”. El presentador no entén com pot encertar totes les preguntes i se l’emporten a comissaria per torturar-lo i esbrinar quina mena de trampa ha fet servir. En la comissaria Jamal explica com sap totes les preguntes i és que cada una de les respostes està relacionada amb alguna experiència personal.
M’ha encantat la pel•lícula, la recomano a tothom. Hi ha hagut moments molt durs, sobretot quan repassa la seva vida de la infància. Fa anys que vull anar la Índia, és un país que m’atrau molt i ara en tinc més ganes. Però em mirava als nens i pensava que quina vida més dura porten. No estic acostumada a veure aquesta classe de pobresa, i la veritat és que no sé si estic preparada per conviure amb ella. Veia als nens mendicant, tirats pel terra, bruts, amb gana, robant... i se’m trencava el cor...
Però bé, no volia parlar dels sentiments que m’ha transmès. M’agradaria intentar explicar perquè penso que la Núria avui ha utilitzat aquesta pel•lícula per parlar de les competències.
Pel que jo entenc el Jamal ha fet un aprenentatge totalment significatiu. Sap les respostes del programa perquè totes elles tenen a veure amb una situació viscuda per la pròpia persona. Situacions viscudes amb molta implicació per part del personatge. Aquests aprenentatges significatius són els que duren per a tota la vida. Quan una persona relaciona allò que ja sap amb el que està aprenent, és quan hi ha un procés d’ensenyament – aprenentatge positiu.
El Jamal és un noi competent, en el sentit que sap utilitzar els pocs recursos que té. La seva experiència personal l’ha omplert de continguts, però també li ha fet veure la manera de solucionar problemes o intuir el que pot ser.
Penso que és una pel•lícula que hauria de tornar a mirar per fer un anàlisi millor, i és que passen tantes coses que podríem estar parlant un dia sencer.
La pel•lícula rodada a la Índia explica la històra d’un noi pobre que participa en un concurs de la televisió anomenat “quién quiere ser millonario?”. El presentador no entén com pot encertar totes les preguntes i se l’emporten a comissaria per torturar-lo i esbrinar quina mena de trampa ha fet servir. En la comissaria Jamal explica com sap totes les preguntes i és que cada una de les respostes està relacionada amb alguna experiència personal.
M’ha encantat la pel•lícula, la recomano a tothom. Hi ha hagut moments molt durs, sobretot quan repassa la seva vida de la infància. Fa anys que vull anar la Índia, és un país que m’atrau molt i ara en tinc més ganes. Però em mirava als nens i pensava que quina vida més dura porten. No estic acostumada a veure aquesta classe de pobresa, i la veritat és que no sé si estic preparada per conviure amb ella. Veia als nens mendicant, tirats pel terra, bruts, amb gana, robant... i se’m trencava el cor...
Però bé, no volia parlar dels sentiments que m’ha transmès. M’agradaria intentar explicar perquè penso que la Núria avui ha utilitzat aquesta pel•lícula per parlar de les competències.
Pel que jo entenc el Jamal ha fet un aprenentatge totalment significatiu. Sap les respostes del programa perquè totes elles tenen a veure amb una situació viscuda per la pròpia persona. Situacions viscudes amb molta implicació per part del personatge. Aquests aprenentatges significatius són els que duren per a tota la vida. Quan una persona relaciona allò que ja sap amb el que està aprenent, és quan hi ha un procés d’ensenyament – aprenentatge positiu.
El Jamal és un noi competent, en el sentit que sap utilitzar els pocs recursos que té. La seva experiència personal l’ha omplert de continguts, però també li ha fet veure la manera de solucionar problemes o intuir el que pot ser.
Penso que és una pel•lícula que hauria de tornar a mirar per fer un anàlisi millor, i és que passen tantes coses que podríem estar parlant un dia sencer.
No comments:
Post a Comment