El warm up d’avui no ha estat gaire dinàmic, es tractava d’omplir una graella per avaluar a la Núria. M’agrada que no tingui por a l’avaluació, vol dir que hi creu en el sistema d’avaluació que ens ha explicat avui. Per a mi l’avaluació ha de servir per revisar el que es fa, per comprovar si els objectius, les metodologies i les estratègies han estat adequades i es corresponen amb els resultats. L’avaluació ha de ser un procés continu, des de l’inici fins al final per anar aprenent, observant i adaptant tota la tasca educativa, també la tasca del mestra. L’avaluació ha de servir per aprendre de l’error i de l’èxit. I com a mestres no hem de tenir por a que els nostres alumnes ens avaluïn. Suposo que de vegades és difícil acceptar les crítiques, però si volem millorar la nostra professió les haurem de sentir.
M’ha agradat la idea que la Núria ens ha exposat en el power point: Avaluar suposa implicació. És important que tothom s’impliqui en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Com a mestra m’agradaria participar en una classe on fossin molt curiosos, i em fessin plantejar dubtes. Recordo una amiga que és mestra i va fer un projecte amb els seus nens de la classe de P3 que es deia la classe dels peixos. Els nens i nenes volien saber moltes coses dels peixos, coses que suposo em vaig preguntar quan era nena però ara ja no m’ho pregunto. Penso que és perquè els nens miren amb aquells ulls que ja no tenim els adults. Preguntaven com oloraven els peixos, o si els hi entrava aigua en els ulls, de quin color veien... estaria bé averiguar-ho, oi? Jo tinc ganes d’això, de que aconsegueixi que torni a tenir ulls de nena. Penso que els nens i les nenes ens poden ensenyar moltes coses, estan plens de sabiesa i tenen valors molt importants. Jo també vull ser un bon model per ells, però pateixo ara que ja està tan a prop això de ser mestra.
Amb els nens d’infantil no es pot fer un dossier personal per recollir l’avaluació, però a mi m’agrada molt fer murals gegants, on es poder representar tot allò que hem anat fent, o m’agrada molt la conversa, o l’avaluació amb gomets o cares contentes i tristes. Hem d’escoltar la seva veu, saber què els hi agrada, què han aprés i quina és la manera els hi agrada aprendre.
En el cas de la llengua estrangera ens serà molt útil per motivar als nostres nens i nenes les cançons, els jocs, el moviment... i suposo que el més important és que tinguin contacte amb la realitat, que sigui un aprenentatge significatiu.
M’ha agradat llegir aquelles frases de la gent de l’Escola Oficial d’Idiomes. He pensat en la meva mare. A ella li agraden molt les llengües. Parla català i castellà perfecte. Si anem l’estiu a Galícia, ella parla gallec, i si anem al Sud, se li enganxa l’entonació andalusa... l’altre dia em deia que ella ja sabia anglès! Jo li vaig preguntar: T’has apuntat a un curs i no ens ho has dit? I ella em va dir: no, però ja sé parlar en anglès! La meva mare treballa en una carnisseria d’un supermercat al C/Avinyó, allà hi van a comprar molts estrangers. Ma mare volia fer-se entendre, i a fet tot el possible per memoritzar paraules que ella necessita: pernil, carn, prim, gruixut, quan val, els números... Ha anat preguntant als estrangers i l’altre dia varem estar fent un repàs, i si que sap, si! En canvi jo, si algú em pregunta si sé anglès, dic que no, que només una mica, porto estudiant molts anys, així que per ma mare són anglesa experta, però jo no ho veig clar, encara em queda molt! Ma mare no té por, i jo una mica, suposo que és aquesta la que no em deixa avançar!
M’ha agradat la idea que la Núria ens ha exposat en el power point: Avaluar suposa implicació. És important que tothom s’impliqui en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Com a mestra m’agradaria participar en una classe on fossin molt curiosos, i em fessin plantejar dubtes. Recordo una amiga que és mestra i va fer un projecte amb els seus nens de la classe de P3 que es deia la classe dels peixos. Els nens i nenes volien saber moltes coses dels peixos, coses que suposo em vaig preguntar quan era nena però ara ja no m’ho pregunto. Penso que és perquè els nens miren amb aquells ulls que ja no tenim els adults. Preguntaven com oloraven els peixos, o si els hi entrava aigua en els ulls, de quin color veien... estaria bé averiguar-ho, oi? Jo tinc ganes d’això, de que aconsegueixi que torni a tenir ulls de nena. Penso que els nens i les nenes ens poden ensenyar moltes coses, estan plens de sabiesa i tenen valors molt importants. Jo també vull ser un bon model per ells, però pateixo ara que ja està tan a prop això de ser mestra.
Amb els nens d’infantil no es pot fer un dossier personal per recollir l’avaluació, però a mi m’agrada molt fer murals gegants, on es poder representar tot allò que hem anat fent, o m’agrada molt la conversa, o l’avaluació amb gomets o cares contentes i tristes. Hem d’escoltar la seva veu, saber què els hi agrada, què han aprés i quina és la manera els hi agrada aprendre.
En el cas de la llengua estrangera ens serà molt útil per motivar als nostres nens i nenes les cançons, els jocs, el moviment... i suposo que el més important és que tinguin contacte amb la realitat, que sigui un aprenentatge significatiu.
M’ha agradat llegir aquelles frases de la gent de l’Escola Oficial d’Idiomes. He pensat en la meva mare. A ella li agraden molt les llengües. Parla català i castellà perfecte. Si anem l’estiu a Galícia, ella parla gallec, i si anem al Sud, se li enganxa l’entonació andalusa... l’altre dia em deia que ella ja sabia anglès! Jo li vaig preguntar: T’has apuntat a un curs i no ens ho has dit? I ella em va dir: no, però ja sé parlar en anglès! La meva mare treballa en una carnisseria d’un supermercat al C/Avinyó, allà hi van a comprar molts estrangers. Ma mare volia fer-se entendre, i a fet tot el possible per memoritzar paraules que ella necessita: pernil, carn, prim, gruixut, quan val, els números... Ha anat preguntant als estrangers i l’altre dia varem estar fent un repàs, i si que sap, si! En canvi jo, si algú em pregunta si sé anglès, dic que no, que només una mica, porto estudiant molts anys, així que per ma mare són anglesa experta, però jo no ho veig clar, encara em queda molt! Ma mare no té por, i jo una mica, suposo que és aquesta la que no em deixa avançar!
No comments:
Post a Comment