Avui l'ice-breaker m’ha semblat molt interessant per portar-ho a terme a la classe amb els alumnes. Havíem de fer parelles i ha estat a sort. Cadascú tenia un tros d’una frase. A mi m’ha tocat: Christmas is on – i havia de trobar a la persona que tenia la segona part de la frase, que ha esta la Isa amb qui no havia parlat mai. Ella tenia: the 25th of December.
Trobo que de vegades amb els més petits és difícil fer grups. Depèn de la tasca que hagin de fer en petit grup, pots crear grups homogenis o heterogenis. Penso que s’han d’utilitzar els dos tipus de grup perquè les 2 estratègies tenen coses positives, i també negatives, així que està bé alternar. Però aquesta dinàmica m’ha semblat interessant quan vols fer grups o parelles a sorts i no saps com fer-ho. Amb els més petits podríem fer formes iguals, peces de puzle que han d’encaixar, animals, colors.... i podríem fer grups de 2, de 3, de 4... depèn del que volem aconseguir.
Nosaltres ho hem fet de 2 en 2 per comentar i reflexionar sobre com aprenen els nens i les nenes la llengua estrangera. És important que cadascú reflexioni sobre aquest tema i sobre tot allò que volem ensenyar. Si reflexionem, podrem adreçar la nostra pràctica educativa en la direcció més adequada.
El problema és que hi ha moltes teories i moltes maneres de veure les coses. Ens queda molt per estudiar... Hi ha teories que diuen que els nens i nenes poden aprendre la llengua estrangera des de ben petits. A psicomotricitat, el curs passat, ens van dir que un nen fins els 3 anys pot emetre diferents sons, ja que aprenen per imitació i poden imitar la fonètica. Però d’altres teories, i com ens deia la Núria, a partir dels 7 anys és quan millor aprenen una llengua estrangera ja que ja han assolit la llengua materna. Aquesta afirmació la deixo per a investigar sobre aquest tema per més endavant, perquè no sé per quina de les dues opcions decidir-me.
Avui hem participat molt a classe, ha estat activa, i hi havia moltes opinions sobre aquest tema. A mi m’agradaria deixar escrit que no estic d’acord amb la afirmació de que és necessari conèixer la cultura dels països de parlar anglesa per parlar bé la llengua. Penso que depèn d’altres factors més que de conèixer la cultura. Per suposat trobo ideal que es conegui la cultura, però penso que és més important estar obert, tenir facilitat de llengües, una bona oïda... conèixer la cultura és un més a més, però no penso que sigui indispensable. Seria fantàstic passar uns mesos a Londres, segur que aprendríem molt anglès, però no per conèixer la cultura, sinó per practicar molt, sentir com parlen, moure’t en el seu entorn...
També m’agradaria comentar que se m’ha presentat un dilema amb la frase: és més fàcil parlar que entendre una llengua estrangera. Si parlo de la meva pròpia experiència puc dir que jo m’atreveixo a parlotejar anglès. He estat a Londres 5 vegades, però han estat viatges de curta durada. He anat a comprar, he reservat una habitació per telèfon... però jo ho sabia dir tot, i si m’esperava la resposta els entenia, però quan em deien alguna cosa inesperada, no entenia res. A l’institut el que més em costava era el listening, per tant, jo diria que és més fàcil parlar que escoltar. Però si penso en el meu pare diria el contrari. Ell és de família gallega i fa molts anys que viu aquí. Entén perfectament el català, mira tv3, etc. Però no diu una frase sencera en català, per tant en el seu cas diria que és més fàcil aprendre a escoltar que a parlar. Així que una altra reflexió pel futur, no sé per què decidir-me.
I per acabar m’agradaria dir que penso que l’aprenentatge d’una llengua estrangera si que s’assembla a l’aprenentatge d’altres disciplines. Has d’entendre, practicar... i les metodologies poden ser semblants: cançons, contes, representacions.... m’agrada l’aprenentatge globalitzat, i dins d’aquest global, també entren les llengües estrangeres.
També m’agradaria dir que avui m’ha sabut greu no poder fer l’activitat que havíem preparat l’Anna i jo del peix. Sé que la Núria ha aprofitat la conversa i que no es podia tallar, com ja he dit abans estava molt interessant. Però jo marxo de pràctiques aquesta setmana, em perdré les exposicions dels altres companys i hem fet un esforç per tenir-ho preparat per avui. Res més, em sap greu, encara que ho entenc i no estic enfadada.
Trobo que de vegades amb els més petits és difícil fer grups. Depèn de la tasca que hagin de fer en petit grup, pots crear grups homogenis o heterogenis. Penso que s’han d’utilitzar els dos tipus de grup perquè les 2 estratègies tenen coses positives, i també negatives, així que està bé alternar. Però aquesta dinàmica m’ha semblat interessant quan vols fer grups o parelles a sorts i no saps com fer-ho. Amb els més petits podríem fer formes iguals, peces de puzle que han d’encaixar, animals, colors.... i podríem fer grups de 2, de 3, de 4... depèn del que volem aconseguir.
Nosaltres ho hem fet de 2 en 2 per comentar i reflexionar sobre com aprenen els nens i les nenes la llengua estrangera. És important que cadascú reflexioni sobre aquest tema i sobre tot allò que volem ensenyar. Si reflexionem, podrem adreçar la nostra pràctica educativa en la direcció més adequada.
El problema és que hi ha moltes teories i moltes maneres de veure les coses. Ens queda molt per estudiar... Hi ha teories que diuen que els nens i nenes poden aprendre la llengua estrangera des de ben petits. A psicomotricitat, el curs passat, ens van dir que un nen fins els 3 anys pot emetre diferents sons, ja que aprenen per imitació i poden imitar la fonètica. Però d’altres teories, i com ens deia la Núria, a partir dels 7 anys és quan millor aprenen una llengua estrangera ja que ja han assolit la llengua materna. Aquesta afirmació la deixo per a investigar sobre aquest tema per més endavant, perquè no sé per quina de les dues opcions decidir-me.
Avui hem participat molt a classe, ha estat activa, i hi havia moltes opinions sobre aquest tema. A mi m’agradaria deixar escrit que no estic d’acord amb la afirmació de que és necessari conèixer la cultura dels països de parlar anglesa per parlar bé la llengua. Penso que depèn d’altres factors més que de conèixer la cultura. Per suposat trobo ideal que es conegui la cultura, però penso que és més important estar obert, tenir facilitat de llengües, una bona oïda... conèixer la cultura és un més a més, però no penso que sigui indispensable. Seria fantàstic passar uns mesos a Londres, segur que aprendríem molt anglès, però no per conèixer la cultura, sinó per practicar molt, sentir com parlen, moure’t en el seu entorn...
També m’agradaria comentar que se m’ha presentat un dilema amb la frase: és més fàcil parlar que entendre una llengua estrangera. Si parlo de la meva pròpia experiència puc dir que jo m’atreveixo a parlotejar anglès. He estat a Londres 5 vegades, però han estat viatges de curta durada. He anat a comprar, he reservat una habitació per telèfon... però jo ho sabia dir tot, i si m’esperava la resposta els entenia, però quan em deien alguna cosa inesperada, no entenia res. A l’institut el que més em costava era el listening, per tant, jo diria que és més fàcil parlar que escoltar. Però si penso en el meu pare diria el contrari. Ell és de família gallega i fa molts anys que viu aquí. Entén perfectament el català, mira tv3, etc. Però no diu una frase sencera en català, per tant en el seu cas diria que és més fàcil aprendre a escoltar que a parlar. Així que una altra reflexió pel futur, no sé per què decidir-me.
I per acabar m’agradaria dir que penso que l’aprenentatge d’una llengua estrangera si que s’assembla a l’aprenentatge d’altres disciplines. Has d’entendre, practicar... i les metodologies poden ser semblants: cançons, contes, representacions.... m’agrada l’aprenentatge globalitzat, i dins d’aquest global, també entren les llengües estrangeres.
També m’agradaria dir que avui m’ha sabut greu no poder fer l’activitat que havíem preparat l’Anna i jo del peix. Sé que la Núria ha aprofitat la conversa i que no es podia tallar, com ja he dit abans estava molt interessant. Però jo marxo de pràctiques aquesta setmana, em perdré les exposicions dels altres companys i hem fet un esforç per tenir-ho preparat per avui. Res més, em sap greu, encara que ho entenc i no estic enfadada.
No comments:
Post a Comment