2 de març de 2009

Avui han començat les exposicions...
Hem començat per la caputxeta vermella. Crec que estaven una mica nervioses, però és normal, sempre et poses una mica nerviós quan saps que t'estan avaluant i que tothom t'està mirant... amb els nens i les nenes és molt més fàcil. Penso que ha estat divertit que s'hagin disfressat, donva un toc de color i de motivació. Han pensat activitats molt variades com una festa, sortides, cançons, un terrari, els colors... i activitats molt experimentals. M'ha costat una mica, però, seguir el fil i la connexió entre aquestes activitats.
Després un altre grup ha basat el seu projecte en la multiculturalitat. Estic d'acord amb la Núria que sempre caiem amb els tòpics. És molt difícil tractar un tema tan abstracte amb els més petits, o per mi ho resulta. Em fa por i m'angoixa fer-ho malament. Aquest projecte no l'he entés gaire. No sé ni a quina edat anava dirigit i les activitats m'han semblat una mica difícils.
Per últim la rinxols d'or. Han fet l'activitat de la parts del cos que als nens sempre els hi agrada, i això de posar gomets i participar segur que els hi agradaria. En aquesta exposició també m'he perdut una mica.
No sé si he estat jo, o en general les exposicions no m'han descobert res nou. Esperava sentir els contes i trobar més properes les activitats. El que si que he de dir és que m'ha encantat el conte que han preparat d'espuma el grup de la multiculturalitat. Era molt atractiu!

Per finalitzar hem fet el dictat cooperatiu (There was an old lady). Recordo en un casal d'estiu que vaig treballar en una acadèmica d'idiomes, que vàrem anar al parc a jugar a aquest joc. Va ser molt divertit. No només haviem de fer el dictat, també haviem de trobar a la persona que tenia el dictat, que estava amagada pel parc. Va ser difícil, però molt divertit!