Impressionant el llibre enquadernat d’imatges amb accions i fotos dels nens. M’ha encantat! Quan sigui mestra segur que en faré un! El trobo genial! És una idea fantàstica que té en compte el protagonisme dels infants i la importància de l’ensenyament significatiu.
En canvi, l’ice-breaker d’avui no m’ha agradat tant. No sé si era perquè estava una mica adormida, però “Diversity in our communities” no ha estat una activitat molt motivadora per a mi. Potser perquè per manca de temps no hem fet el buidatge de les nostres opinions o simplement, perquè realment tenia molta son.
Però després m’ha encantat parlar amb la Júlia, tinc ganes de fer la seva biografia. És una aventurera com m’agradaria ser-ho a mi. És curiós que ja la conec de l’any passat i no tenia ni idea de la seva vida privada. Està bé que ens coneixem!
I bé, després ha arribat l’hora de treballar! Afegiré aquí algunes preguntes que no contestaré totes avui, sinó que espero anar elaborant i re elaborant a mida que evolucioni l’assignatura.
Metodologia
Avui hem començat per aquesta primera pregunta. La Núria ens ha explicat diferents metodologies. Però m’agrada la idea que ella ha dit: “Els mètodes no són receptes, s’han de transformar”. I trobo que aquesta és la gran sort de ser mestra, d’anar tenint recursos, idees i transformar-les amb el teu toc personal, amb la teva vareta màgica.
1. Diferents metodologies:
- Mètode de gramàtica – traducció (el primer, Edat Mitjana). És principalment per entendre textos literaris i poder traduir-los. Es tracta d’anar memoritzant regles gramaticals. La lectura i l’escriptura és el focus principal. No hi ha parla i escolta. Pot semblar un mètode antiquat, però personalment penso que té la seva importància. Crec que se li ha de donar prioritat a la parla i l’escolta, ja que una llengua serveix per a comunicar-nos, però també hem de conèixer les normes gramaticals. Amb els més petits no importen les regles gramaticals, ja tindran temps d’aprendre. Però amb els grans si que s’ha de fer una feina gramatical.
- Mètode directe (Gouin, 1831-1896). Fa un estudi i observa com aprèn un infant la llengua estrangera per dissenyar el seu mètode. Pensa que s’ha d’ensenyar llengua estrangera sense traducció. Amb demostració i acció. S’ha de fer vocabulari i estructures quotidianes, amb diàleg i preguntes i respostes. Penso que és un mètode útil per als més petits, però personalment jo no eliminaria la llengua materna, crec, com ja he dit abans, que no cal bloquejar als alumnes i han de tenir una certa llibertat d’expressar-se còmodament.
- TPR. Penso que és fantàstic per als més petits, ja ho he explicat en el dia anterior que als nens i nenes els hi agraden els contes, les cançons i interpretar-les i ballar-les. La Núria ens ha aconsellat, per això, no fer-ho sempre amb TPR. Hi ha diferents mètodes i cap sol és funcional, sinó que s’ha de saber quin triar pel moment, l’edat, els objectius...
- Mètode Audio-lingual. Aquest mètode consisteix en exercicis repetitius. Repetir estructures de pregunta i resposta. Jo recordo que aquest el feia servir el meu professor de francès. Ens feia aprendre de memòria diàlegs de converses telefòniques, anar al mercat... i la veritat és que només recordo 3 frases d’un, perquè com no recordo una paraula, ja no surt la resta.
- TBA (Instrucció basada en tasques). Aquest mètode trobo que és més significatiu: portar la realitat a l’aula. Aquest és un mètode més natural. Trobo que és interessant i que es pot treballar com a representacions: la cuineta, el mercat, la perruqueria... els racons seria una bona eina per a treballar la llengua amb aquest mètode.
- Aprenentatge cooperatiu. Es tracta de treballar en petits grups amb nens i nenes de diferents nivells. Fins que no tots ho saben, no poden avençar en tasques. Treballar en grup és molt ric, però penso que també calen activitats individuals i en gran grup. S’ha de veure el moment, valorar el grup, valorar si es fan grups homogenis o heterogenis... Com a mestra hauré d’estar atenta, conèixer molt bé els alumnes i saber quina és la millor manera per a cada moment.
Suggestopedia. No hem parlat gaire d’aquest mètode, però es tracta d’utilitzar música i tècniques de relaxació per millorar la memorització. A mi m’agrada molt utilitzar la música amb els infants.
- Aproximació natural. Quan hi ha tensió i neguit no s’aprén la llengua estrangera. La motivació ha de ser molt important i l’hem de tenir en compte.
- Teoria de l’input: Per aprendre ha de rebre un imput més alt que allò que esperes que s’aprengui.
- CILT: Ensenyar uns altres continguts en anglès. A l’escola del meu company ho estan fent. L’assignatura d’educació física es dóna en anglès. El problema que es trobaran les escoles és que els mestres no estaran capacitats per donar tota la classe en llengua estrangera.
El que és essencial és no només utilitzar un mètode, si no, com he dit abans, utilitzar el més adient en el moment que calgui (Enfocament comunicatiu).
2. Objectius d’ensenyar i aprendre una llengua estrangera.
Penso que l'objectiu d'aprendre una llengua estrangera ha d'estar en la comunicació i l'enrequiment. Aprendre altres llengües és un passaport per conèixer altres cultures.
L'objectiu, com a mestra, d'ensenyar una llengua estrangera per a mi serien oferir un recurs per obtenir aquest passaport, i acompanyar a l'alumne per a que aquest descobriment sigui profitós i dinàmic.
3. Per què hi ha una certa estructura en la organització de l’aprenentatge?
En tot aprenentatge ha d'haver-hi una estructura. Per a planificar el procés d'ensenyament - aprenentatge, el primer que s'ha de fer és plantejar-se uns objectius, uns continguts, una metodologia i una temporalització, i una avaluació. Per tant, és molt important aquesta planificació. En la meva opinió no es pot donar lloc a la improvització en l'aprenentatge, encara que si que s'han d'aprofitar els imprevistos o situacions determinades que vagin succeïnt.
4. Quin hauria de ser el rol de la llengua materna?
La llengua materna és la base. A partir d'aquesta construïm altres models de llengua. Penso que en l'aprenentatge d'una nova llengua, la llengua materna ha de servir per aclarir, per traduir. Encara que una vegada coneixes una llengua, ja no et cal la traducció.
5. Processos que utilitzen els alumnes per aprendre una llengua i com es poden incorporar en una metodologia?
Al principi el coneixement de la llengua és adquisició de vocabulari i coneixement de la gramàtica. Aquesta adquisició es pot fer per TPR, per audio-lingual, per aprenentatge amb tasques... totes les metodologies són útils si s'utilitzen correctament i intercaladament.
6. Quins tipus de tècniques d’ensenyament funcionen millor i en quines circumstàncies?
Personalment crec que el que millor funciona en ensenyament és l'aprenentatge significatiu i constructivista. Cada dia estic més segura de que hem d'atendre els interessos dels nostres alumnes i donar resposta a aquests. El treball per projectes em sembla una manera molt interessant d'atendre a totes aquestes necessitats, i sobretot, deixar fer a l'alumne, donar-li eines perquè ell mateix elabori el seu propi aprenentatge.
7. Quines activitats fèiem diferents al llibre de text quan estudiàvem llengua estrangera?
Jo recordo jocs com el bingo, el Simon says, jocs amb targetes, cançons... i m'enrecordo una vegada que vam anar a l'aeroport a fer una entrevista en anglès i va ser molt divertit, perquè estàvem soles davant del perill.
No comments:
Post a Comment