Primer dia de classe, primera assignatura: Didàctica de la llengua estrangera amb la Núria Vidal. La Núria ens ha explicat com serà el trimestre i l'avaluació de l'assignatura.
Feia molt fred a classe i era dur començar el primer dia tan d'hora... però la Núria estava molt activa, somrient i s'ha mostrat molt propera a nosaltres. M'ha agradat com parla de la professió de ser mestra i crec que m'agradarà molt la seva metodologia activa.
Hem de crear un diari on recollir les idees treballades i les nostres pròpies reflexions. Podem triar com fer-ho, i jo, després d'estar rumiant una estona, he pensat que podria quedar bé recollir-ho en un blog. Les noves tecnologies estan molt presents avui en dia, i hem de treure el màxim profit d'elles.
Hem començat amb un ice-breaker per a trencar el gel. En una targeta havíem de posar 5 coses nostres que ens semblessin interessants per a explicar als altres. Jo he triat posar el meu nom, el meu dia de naixement i número preferit, que m’agradaria viatjar a la India, que tothom diu que sóc una mica pallassa, i que sóc una mica desendreçada i caòtica de vegades. He trobat que és una manera divertida per a començar i fer la presentació. Havíem de parlar amb els altres companys i preguntar-los pels seus dibuixos i aficions. He descobert coses noves de la gent que tinc al costat.
He treballat a l’esplai molts anys, i havia fet molts jocs de presentació, però aquest no el coneixia. Amb els més petits fèiem una rotllana amb una pilota. Qui tenia la pilota havia de dir com es deia i què li agradava menjar, o a què li agradava jugar. Després havia de passar la pilota a qui ell volgués i així fins al final. Amb nens de P5 fèiem la teranyina. Era molt divertit i simbolitzava la unió del grup. Amb un cabdell de llana un començava dient com es deia i què li agradaria fer. Aquest li passava a un altre i així fins a l’últim. Ningú podia deixar anar el fil, i el cabdell passava d’un a un altre, fins que quedava una teranyina entre tots.
Amb els més grans recordo un joc fantàstic. Els hi dèiem que havien de sortir un a un fora de l’aula i que els hi ensenyaríem una imatge d’una persona molt important, i que després a l’entrar l’havien de definir. Quan sortien, el que els hi ensenyàvem era un mirall, així que la persona molt important era un mateix i s’havia de definir als altres.
Després de recordar totes aquestes dinàmiques i amb la que hem fet a l’aula, he pensat que una manera divertida de fer presentacions podria ser una fitxa on al centre estigués la foto de cada alumne. A un costat haguessin d’enganxar imatges o fer dibuixos de coses que els hi agrada, i a l’altra banda coses que no els hi agraden. Aquests treballs els podríem explicar un a un fent conversa en grup, i després tenir-los enganxats a la classe. A la imatge que adjunto, podeu es pot veure com seria la meva fitxa.
I per anar acabant m'agradaria dir que avui em quedo amb aquesta frase:
L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA ÉS REPETICIÓ.
Però la repetició no té perquè ser avorrida. Podem repetir cançons, jocs, contes... Als més petits els hi agrada cantar, jugar i escoltar contes que ja coneixen, així poden ser més protagonistes, avançar-se al què passarà i dominar més la situació que se'ls hi planteja.
He treballat a l’esplai molts anys, i havia fet molts jocs de presentació, però aquest no el coneixia. Amb els més petits fèiem una rotllana amb una pilota. Qui tenia la pilota havia de dir com es deia i què li agradava menjar, o a què li agradava jugar. Després havia de passar la pilota a qui ell volgués i així fins al final. Amb nens de P5 fèiem la teranyina. Era molt divertit i simbolitzava la unió del grup. Amb un cabdell de llana un començava dient com es deia i què li agradaria fer. Aquest li passava a un altre i així fins a l’últim. Ningú podia deixar anar el fil, i el cabdell passava d’un a un altre, fins que quedava una teranyina entre tots.
Amb els més grans recordo un joc fantàstic. Els hi dèiem que havien de sortir un a un fora de l’aula i que els hi ensenyaríem una imatge d’una persona molt important, i que després a l’entrar l’havien de definir. Quan sortien, el que els hi ensenyàvem era un mirall, així que la persona molt important era un mateix i s’havia de definir als altres.
Després de recordar totes aquestes dinàmiques i amb la que hem fet a l’aula, he pensat que una manera divertida de fer presentacions podria ser una fitxa on al centre estigués la foto de cada alumne. A un costat haguessin d’enganxar imatges o fer dibuixos de coses que els hi agrada, i a l’altra banda coses que no els hi agraden. Aquests treballs els podríem explicar un a un fent conversa en grup, i després tenir-los enganxats a la classe. A la imatge que adjunto, podeu es pot veure com seria la meva fitxa.
I per anar acabant m'agradaria dir que avui em quedo amb aquesta frase:
L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA ÉS REPETICIÓ.
Però la repetició no té perquè ser avorrida. Podem repetir cançons, jocs, contes... Als més petits els hi agrada cantar, jugar i escoltar contes que ja coneixen, així poden ser més protagonistes, avançar-se al què passarà i dominar més la situació que se'ls hi planteja.
Jo vaig començar a estudiar anglès quan anava a 6è d'EGB. Recordo la meva professora molt entusiasta i ens motivava molt. He de dir que he tingut molta sort amb tots els professors que he tingut en llengua estrangera, fins i tot en l'acadèmia a la que vaig assistir quan vaig acabar l'institut. Recordo jocs com el pictionari, el bingo, el penjat... M'agradava molt quan ens feien omplir forats en blanc en lletres de cançons que ens agradaven.... Però sempre havia pensat que no sabia prou d'anglès, fins que vaig anar a Londres i vaig defensar-me com no m'ho podia creure. Fins i tot, la segona vegada que vaig anar, vaig reservar l'habitació de l'hotel per telèfon! He de dir que la senyora va tenir molta paciència...
A mi m'encanta que existeixin tantes llengües diferents. Totes tenen alguna cosa especial, però penso que hem de tenir una llengua comú entre totes les persones que convivim en aquest món tan complicat per poder-nos comunicar.
No comments:
Post a Comment